¿Qui ha debilitat la marca Seat?

Prioritzar Cupra té la seva lògica. El cost de les bateries feia inviable vendre elèctrics als preus de Seat i guanyar-hi diners. Cupra sí que permetia compartir plataformes i tecnologies, atraure clients amb més poder adquisitiu i aconseguir més marge. L’estratègia va funcionar i va enfortir Seat S.A., que integra les dues marques i la fàbrica de Martorell. Va quedar clar que el grup tenia un pla de creixement, però gairebé exclusiu per a la nova marca.

Volkswagen va concentrar en la nova ensenya la seva gamma elèctrica. Hauria pogut prioritzar Cupra i, alhora, haver estudiat una alternativa per a Seat quan la tecnologia fos més assequible. No ho va fer o, com a mínim, mai ho va explicar.

Notícies relacionades

Pugna pel vot útil de la dreta

L’avançament no mou l’agulla

La incertesa sobre la marca Seat es va agreujar dijous, quan va transcendir un pla intern que fixava la seva desaparició per al 2029. Volkswagen va negar aquesta decisió, però va evitar aclarir què passarà quan conclogui l’actual cicle de producció. El futur de Seat, va dir, dependrà del mercat, de la regulació i del cost de l’electrificació. Volkswagen culpa aquests imponderables del retrocés de Seat mentre s’atribueix el mèrit de l’èxit de Cupra. Un error. El mercat influeix, però les dues trajectòries obeeixen sobretot a les seves decisions, no a una fatalitat.

El final de la marca tindria un impacte històric i emocional, tot i que no necessàriament industrial. El grup ha d’explicar quins vehicles i quin volum assignarà a Martorell després de 2029. ¿Fabricarà per a tercers? L’empresa, els sindicats i les administracions s’han de preparar. Volkswagen pot prioritzar una marca davant l’altra, però ha d’explicar-ho i assumir-ne les conseqüències.