Bogeria i salut
Una lectora del diari amb què coincideixo en una cafeteria m’explica que, fa molts anys, el dia que li va venir la primera regla, es va empassar sense voler una mosca que se li havia colat a la boca oberta per la sorpresa. A casa seva li havien advertit amb brutalitat que a partir d’aquell dia havia d’anar amb compte perquè, per poc que fes, es podia quedar embarassada. Durant mesos va pensar que estava encinta de la mosca. Va créixer amb aquesta idea racionalment inviable, tot i que psicològicament possible. Així, ja de gran, quan va tenir la primera filla, va creure veure-hi trets de la mosca. La nena va créixer i ella la va estimar, però no podia deixar de sentir alhora certa aprensió cap aquells trets, per més que els jutjava imaginaris. En l’actualitat és àvia de dos nens, un d’ells normal, però l’altre amb maneres d’insecte.
Li vaig preguntar quines eren exactament aquestes maneres. Em va respondre que el nen s’aturava durant hores a observar el vol de les mosques, com si entengués un idioma del qual els altres havíem sigut exclosos. Quan n’hi havia una que picava contra el vidre de la finestra, anava a alliberar-la.
El fet extraordinari de les supersticions no és que sobrevisquin a la intel·ligència, sinó que se les arreglin per conviure-hi. La raó diu una cosa i la imaginació en diu una altra. I tant l’una com l’altra tenen existències paral·leles sense molestar-se massa. Aquesta dona sap que cap ésser humà pot engendrar una mosca ni una mosca un ésser humà. Però hi ha coneixements que resideixen al cervell i coneixements que s’instal·len a les vísceres. Els primers discuteixen; els segons se sotmeten a lleis anteriors al llenguatge.
Notícies relacionadesNo passar per sota d’una escala. Tocar fusta. Evitar un número...
Potser la diferència entre la bogeria i la salut mental no és tenir o no tenir fantasies d’aquesta mena, sinó en el tracte que hi establim. La senyora no va deixar mai que aquella mosca li governés la vida, tot i que tampoc va aconseguir expulsar-la del tot. Li continua brunzint, molt de tant en tant, en algun racó de la memòria, com aquells insectes que, una vegada tancats en una habitació, desapareixen durant hores fins que el silenci torna a omplir-se de la seva presència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
