La violència dels joves adolescents
La sèrie Adolescence va arribar fa poc més d’un any com arriben algunes ficcions incòmodes: sense demanar permís i col·locant un mirall davant una societat que preferiria no mirar-se. Un noi de 13 anys mata una companya de classe; després venen la família, l’escola, els interrogatoris, les xarxes i una pregunta suspesa en l’aire: ¿en quin moment deixem de veure el que estava passant?
La sèrie va posar imatges a una inquietud que moltes famílies, docents i professionals ja coneixien: l’assetjament, la violència, el menyspreu envers les noies, la pornografia a un clic i una misogínia que circula per les xarxes disfressada de broma, o consigna. Després vam veure que no era només ficció. Fa temps que la Justícia de Menors dibuixa una realitat menys cinematogràfica, però igual de pertorbadora: creixen els delictes sexuals contra les nenes i les dones.
Ara Manresa ens obliga a mirar altre cop. Dos nois de 14 i 15 anys han mort a punyalades un veí que va mediar en una baralla al carrer. Com més se sap del cas, més difícil és refugiar-se en l’explicació del rampell. Tots dos ja havien passat per la justícia juvenil per fets violents. Un estava sota llibertat vigilada; l’altre havia acabat mesos abans una mesura similar.
No podem continuar presentant aquests fets com anomalies alienes al món. La violència no neix d’un dia per l’altre, ni d’una pantalla aïllada, ni d’una mala influència. S’aprèn, es tolera i, de vegades, fins i tot se celebra. A les bandes, la identitat es pot convertir en una competició de poder; la crueltat, en prestigi; la por aliena, en medalla.
La Memòria de la Fiscalia va deixar una dada que ens hauria d’impedir mirar cap a una altra banda: el 2024 van créixer un 18,8% els homicidis i assassinats comesos per menors. És una xifra que crida a exigir respostes. Si la Justícia detecta menors violents i les mesures no aconsegueixen frenar l’escalada, potser no falla només el jove. Falla també un sistema que arriba tard, acompanya poc o no sap intervenir.
De la ficció a la realitat hi ha una distància cada vegada més curta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
