Ulisses contra els Murdokus
Murdoku, el pasatiempo más vendido en España /
Aquests dies espero amb interès la llista dels llibres més venuts de l’inici de setembre. Tinc curiositat per saber què hauran triat els lectors, durant aquest període sense amo que va de les lectures d’estiu a les novetats de la represa literària i, en especial, a Setmana del Llibre en Català. ¿I per què aquest desfici? Doncs perquè al juliol i l’agost s’ha viscut una lluita extrema entre els títols més comprats, com si la passió pels clàssics estirés per una banda i l’entreteniment més banal tensés la corda per l’altra. Així, l’èxit de L’odissea –el film de Christopher Nolan– ha portat un sobtat interès pel poema èpic d’Homer, i cal considerar una sorpresa –o inclús un miracle– que des de fa dos mesos la nova traducció de L’odissea en català, a càrrec de Pau Sabaté, es mantingui a la llista, al costat d’algunes edicions en castellà. No queda clar si els nous lectors volen conèixer millor aquest text fundacional de la literatura, o si hi busquen tot allò que l’adaptació al cine ha deixat fora, que no és pas poc.
La meva curiositat, tanmateix, esdevé més àcida quan es tracta de veure què passa amb les llistes de no-ficció. Perquè aquest estiu han estat dominades de cap a cap per aquella mena de quaderns titulats Murdoku. Qui s’hagi passejat per les platges d’aquest nostre país tan lúdic haurà comprovat que s’hi llegien menys assajos, i en canvi hi havia més estiuejants amb un llapis a la mà i fent cara d’Aristòtil: es veu que els Murdoku reuneixen una sèrie d’endevinalles que, combinades amb el joc del Sudoku, t’empenyen a resoldre un assassinat a través de la lògica matemàtica. El fenomen es pot interpretar com una intriga que et fa sentir intel·ligent, suposo. O com una forma fàcil d’evasió mental. O, seguint el sociòleg Neil Postman, com un pas més cap a la imparable infantilització dels adults. Són opcions. Del que no hi ha dubte, però, és que els Murdokus potser són de no-ficció, però en cap cas són allò que entenem per llibres. Perquè, si considerem que ho són, aleshores entre els més venuts hi hauria sempre les revistes de sopes de lletres: un paradís per als no-lectors de la no-ficció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
