Margarita, amb M de missatge
Amb el pas dels anys, és possible que l’única imatge política que quedi de la crisi institucional de Ceuta sigui la de Margarita Robles, pètria a l’escó, mentre els seus companys aplaudien a cor què vols. No hi ha res que cridi més l’atenció que la quietud enmig de l’enrenou, i això ho sabia molt bé la ministra quan es va autoconcedir aquesta ja famosa estampa. El que va fer Robles, vestida de blau elèctric, amb la mirada perduda en l’horitzó, no va ser per descomptat cap rampell improvisat, sinó que va aparèixer com un esglaó més de la seva silenciosa però calculadíssima rebel·lió interna, que tan bé s’encarrega d’exhibir des que és ministra.
No per casualitat ha sigut l’únic membre del Govern que no va ser increpat en la visita a Ceuta, on es va encarregar de reivindicar la seva espanyolitat i escoltar teatralment una dona que es queixava tot plorant de la invasió estrangera. Sap molt bé el que li agrada a la dreta judicial i mediàtica, i des de les seves invectives contra la llei del només sí és sí d’Irene Montero fins quan va evitar donar cap informació comprometedora sobre els telèfons espiats del cas Pegasus, la seva trajectòria d’escàndols i posturejos respon a una constant triangulació entre el desmarcatge de l’esquerra, la salvaguarda de la pàtria i el menyspreu a Pedro Sánchez.
La ministra es dedica a la curiosa i gens fàcil disciplina de fer oposicions des de dins i buscar l’aplaudiment entre les files enemigues, però la postal de la seva figura glacial enmig dels aplaudiments suggereix que la seva ofensiva pot haver entrat en una fase final en què ja no fa falta dissimular. Fins ara, els seus flirtejos eren sempre declaracions dissonants i filtracions interessades, deixant-se sempre una última salvaguarda per poder recular. Des d’aquest dijous, la figura de Robles s’ha convertit en un símbol de la dissidència sanchista, com podria haver-ho sigut Felipe González, però amb l’agreujant que la poma podrida segueix dins del cistell del Govern, en uns curiosos llimbs en què ni dimiteix ni s’alinea amb el projecte polític. Pot ser que fins i tot busqui que l’expulsi per poder victimitzar-se, i que aquest sigui precisament el motiu pel qual Pedro Sánchez encara no l’ha fulminada.
Notícies relacionadesEn la descomunal crisi de Ceuta, on hi ha hagut 140 morts, milers de ciutadans van a la deriva pels carrers ceutins i l’arbre del Govern és sacsejat per les grapes feixistes de la ultradreta global, la immobilitat d’una ministra podria semblar un simple detall. Però en l’agònica legislatura del tot s’hi val, en què no hi ha un sol dia que no es demani la claudicació de Sánchez, la imatge inquietant de Robles a l’escó funciona gairebé com el cap de cavall que els Corleone deixaven entre els llençols dels seus enemics. Estem davant un silenciós i ves a saber si definitiu avís.
El polític que ha sobreviscut a totes les crisis imaginables i també a les inimaginables, des de la pandèmia fins a l’amnistia, sense oblidar el setge a la seva pròpia família, va rebre dijous una missiva que deia: fins aquí hem arribat. El que és segur és que l’antisanchisme ja té una imatge que val més que totes les seves paraules.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
