L’AfD a l’assalt del poder
El partit AfD (Alternativa per a Alemanya) intenta assaltar el poder en les eleccions de demà en un estat de l’est, Saxònia-Anhalt. Fins ara, en els 13 anys d’existència de l’AfD, aquest partit no només no ha guanyat mai unes eleccions amb prou majoria per governar, sinó que sempre ha quedat exclosa de tota coalició mitjançant l’aplicació de l’anomenat tallafocs. Una estratègia acordada pels partits tradicionals alemanys, de dretes i esquerres, per impedir la seva arribada a qualsevol govern. Per això la transcendència d’aquests comicis. Tot i que Saxònia-Anhalt és el més petit dels estats alemanys, si l’AfD aconsegueix resultats que li permetin esquivar el tallafocs seria la primera vegada que un partit que no renega del període nazi arriba al poder. Per a això, l’AfD té dues possibilitats: assolir la majoria absoluta, cosa que sembla difícil, o treure avantatge d’un sistema electoral que augmentaria la seva representació parlamentària si els verds i el populista BSW no assoleixen el 5% necessari per entrar al parlament regional (Landtag). A poques hores de les eleccions, els sondejos donen a l’AfD un suport del 42% i deixen aquests dos partits fora del Landtag. Fins i tot els socialdemòcrates de l’SPD, que van governar Saxònia-Anhalt durant vuit anys, podrien quedar per sota del 5%. Quant als democristians de la CDU, que van governar durant 28 anys, arriben escassament al 23% dels vots en les enquestes, cosa que dona una idea del canvi prodigiós que s’ha produït en les preferències electorals.
Les causes del tomb que ha portat l’AfD a ser el primer partit en intenció de vot en les enquestes a escala federal són conegudes. Una crisi econòmica que ha tingut Alemanya en recessió durant dos anys i de la qual amb prou feines es comença a recuperar tímidament; l’impacte d’un populisme extremista que centra els seus missatges en la immigració (malgrat que Saxònia-Anhalt tingui un dels percentatges d’estrangers més baix del país, un 9%); una crítica a les elits de Berlín, eficaç als estats de l’antiga Alemanya de l’Est; i un ressorgir nacionalista que porta molts alemanys a revisar el nazisme. S’hi ha d’afegir certa nostàlgia cultural pel passat comunista que l’AfD cultiva hàbilment, accentuant les seves simpaties amb Rússia. Sent un partit que es beneficia de la ingerència de Vladímir Putin, els seus líders federals encara no han condemnat l’episodi recent de drons russos trobats a l’aeroport de Leipzig.
Si l’l’AfD confirma els seus resultats, tot dependrà d’un grapat de vots. Els que permetin o no l’entrada al Landtag d’alguns dels partits necessaris per a una majoria a favor del tallafocs. No obstant, més enllà d’aquesta circumstància, Alemanya té uns problemes que no es poden resoldre només mitjançant enginyeria electoral, i encara menys il·legalitzant l’AfD, com pretenen alguns. El país necessita confirmar la seva recuperació, basada en la indústria de defensa, i els partits que han governat fins ara han de respondre als temors que expressa l’electorat. Sobre la sostenibilitat econòmica del país, així com sobre polítiques migratòries capaces de combinar les necessitats del mercat de treball, els drets humans, la cohesió social del país i la seguretat dels seus ciutadans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
