Mastegot del TEDH a Marchena

No es pot generalitzar l’ànim delictiu, ve a dir el TEDH. No es pot justificar la sanció penal atribuint al conjunt dels manifestants el que va portar Marchena a incorporar un propòsit que no era un fet provat en la sentència original de Sáez. És més greu l’efecte de desànim a la participació democràtica dels ciutadans que no pas qualsevol excés comès durant una manifestació autoritzada.

Marchena es va inventar un ànim generalitzat, un dol –voluntat de cometre un acte il·lícit o d’enganyar algú sabent-ne la il·legalitat o el mal causat– que es transmet a totes les persones que van participar en la manifestació del 14 i 15 de juliol del 2011, sense que s’acrediti de manera individual.

El TEDH assumeix en la redacció de la sentència els vots particulars dels magistrats que van votar al Tribunal Constitucional, el 2021, contra la sentència que va desestimar el recurs contra la sentència de Marchena: els de Cándido Conde-Pumpido, d’Encarnación Roca, de Juan Antonio Xiol i de María Luisa Balaguer.

Amb tot, la sentència del TC del 2021 té una intrahistòria d’interès. La ponència va recaure en Cándido Conde-Pumpido, que va proposar admetre el recurs dels condemnats, tot i que amb un canvi respecte a la sentència de Sáez. El ponent va considerar que, si bé s’havia comès algun excés en la manifestació, s’havia d’aplicar una circumstància eximent incompleta al prioritzar el dret de manifestació. Però la majoria conservadora va considerar que admetre els recursos suposaria un cop dur per a Marchena, que presidia el judici del Procés des del febrer del 2019.

És interessant el paral·lelisme entre la manifestació d’Aturem el Parlament i la manifestació del 20 de setembre del 2017. Aquesta última intentava impedir el compliment d’un mandat judicial i va ser la base de l’alçament tumultuari que exigeix la sedició. Per tant, si hagués prosperat la sentència elaborada per Conde-Pumpido, la manifestació del 20 de setembre del 2017 s’hauria enfrontat a dues possibilitats: absoldre-la del delicte de sedició o reduir la pena per aquest delicte considerant l’exercici del dret fonamental com una eximent incompleta.

La Sala Penal va ajornar fins al 2021 la sentència del cas Aturem el Parlament. I la nova ponència de Conde-Pumpido, més suau però en canvi favorable a l’anul·lació de la sentència de Marchena, tampoc va ser acceptada. El ple va desestimar els recursos d’empara i va salvar Marchena.

Notícies relacionades

Roses a l’asfalt

Instrumentalitzar la desgràcia aliena

Cinc anys després, el TEDH ha donat un cop encara més fort a Marchena que el que va donar a la seva sentència del 2008 en el cas de desobediència del president del Parlament basc Juan María Atutxa. El 2017, el TEDH va anul·lar la sentència perquè Marchena va convertir una sentència absolutòria del Tribunal Superior de Justícia del País Basc mitjançant una modificació dels fets provats, per atribuir a Atutxa i als altres membres de la Mesa del Parlament basc unes intencions alienes a la sentència original. Però el TEDH no va entrar en el fons. Va dir que això no es podia fer sense escoltar totes les parts.

Artur Mas, indirectament, també ha patit el mastegot del TEDH. Perquè la Generalitat es va personar al Suprem demanant la condemna dels manifestants.