RAS I CURT
Marlaska i la batalla de les versions
Fernando Grande-Marlaska va haver de preguntar al director general de la Policia què sabia el seu propi cos sobre l’entrada de més de 70.000 immigrants a Ceuta i sobre la responsabilitat del Marroc. Que el ministre de l’Interior li demanés explicacions després d’assabentar-se per la premsa d’un informe elaborat per investigadors integrats en una força de seguretat és una cosa insòlita. I ho és per molt que després se n’oferís una explicació formalment impecable. Segons Interior, la jutge María Tardón havia prohibit als investigadors facilitar qualsevol informació i cap document atribuïa a les forces de seguretat marroquines l’execució dels fets. Però aquesta frase esquiva l’essencial, com es va confirmar després quan va transcendir el contingut de l’informe.
El document, remès a l’Audiència Nacional, apunta, a partir d’imatges públiques, a la participació d’agents marroquins. No afirma que el Marroc executés l’operació, però sí que descriu com membres de les seves forces de seguretat van guiar els migrants cap a la frontera i conclou que l’allau pretenia col·lapsar-la. Aquests indicis són insuficients per afirmar que el Marroc va organitzar l’operació però tampoc permeten descartar la seva participació.
Notícies relacionadesQueda clar així que el Govern espanyol es va precipitar a l’afirmar des del minut u que la col·laboració de Rabat era exemplar. Els indicis ara coneguts posen en dubte aquesta rotunditat. L’Executiu central va confondre la necessitat diplomàtica de preservar una relació delicada amb l’obligació de conèixer què havia passat.
Amb tot, les discrepàncies entre la Policia, el CNI i el Govern constitueixen la part més inquietant d’aquest episodi. Es poden produir, però resulta inadmissible que cadascú intenti imposar públicament la seva versió en un assumpte de seguretat nacional. La desconfiança institucional pot debilitar Espanya tant com la mateixa crisi migratòria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
