Editorial
Europa no sap com respondre
Putin busca dividir, aïllar i humiliar els europeus. Aquest és l’efecte que han produït els drons de Leipzig
Per primera vegada, un país europeu ha acusat Rússia de portar a terme una acció de guerra híbrida amb explosius, cosa que constitueix una amenaça gravíssima per a la seguretat de la Unió Europea. A principis d’agost, un dron amb càrrega explosiva va ser descobert a l’aeroport de Leipzig, prop d’un avió de càrrega ucraïnès. Després, dos més, similars, van ser localitzats a prop del primer. Tot i que cap va arribar al seu suposat objectiu, fer esclatar la seva càrrega contra avions que solen transportar armes a Ucraïna, el ministre de l’Interior alemany va acusar públicament el Kremlin de tenir aquest propòsit. I això suposa, tot i que Moscou ho negui, la primera acció d’agressió russa contra un país de l’OTAN des del final de la guerra freda. Fins ara, els incidents registrats corresponien a míssils extraviats, violacions de l’espai aeri d’alguns països i caigudes de restes de drons en països fronterers. En aquest cas, la ciutat de Leipzig es troba a més de 600 quilòmetres de la frontera russa (Kaliningrad), cosa que posa encara més de manifest l’extrema gravetat del fet denunciat.
¿Com hi respondrà Europa? Òbviament, no ho farà en forma de resposta recíproca en territori rus. Tot i que l’atac tingui una dimensió militar, és evident que la resposta més adequada no ha de ser del mateix calibre. No obstant, ¿serà suficient el tancament d’instal·lacions consulars i culturals russes, o més sancions econòmiques, que han demostrat, fins ara, el seu escàs impacte? ¿Com convèncer Vladímir Putin que ha de cessar operacions com la de Leipzig? La complexitat de la resposta prové de la mateixa naturalesa híbrida del que ha passat. No sembla que Rússia pretengui, ara per ara, atacar militarment un país de l’OTAN. La seva estratègia és més subtil. En connivència amb Donald Trump –que va convidar un representant rus a una reunió de ministres del G-20, fa uns dies, per primera vegada des de la invasió d’Ucraïna–, Putin busca dividir, aïllar i humiliar els europeus. Aquest és l’efecte que han produït els drons de Leipzig a Alemanya, on el partit AfD, d’extrema dreta i que encapçala les enquestes, ha posat en entredit la versió del ministre de l’Interior del seu país. D’aquí ve la importància d’una resposta basada en la unitat d’acció.
La declaració de l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors, Kaja Kallas, qualificant l’acció russa de "terrorisme d’Estat", ha suposat un salt qualitatiu del qual es poden deduir mesures més dràstiques. A curt termini, les més efectives seran aquelles que passen per reforçar la cooperació política i militar amb Ucraïna, en particular dotant Kíiv de millors sistemes de defensa antiaèria.
A mitjà termini, Europa té el desafiament de tirar endavant capacitats militars que impedeixin que drons russos puguin arribar impunement a un aeroport com el de Leipzig. En qualsevol cas, el que és essencial de la resposta és que es faci des de la unitat. I que tingui en compte la naturalesa d’una guerra híbrida que busca intervenir en els pròxims processos electorals o en situacions de crisi. Tal com sembla haver passat a Ceuta, encara que hagi sigut de manera oportunista després de l’allau dels immigrants i no com un factor determinant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
