Catalunya: inici de curs

El segon és que, malgrat tot, els pactes estan funcionant. Som un país molt complex amb vuit grups parlamentaris i el seu, el PSC, és el primer, però governa en minoria després d’un laboriós pacte d’investidura amb ERC i els Comuns. Ara la seva presidència s’ha revalidat amb el pressupost. Malgrat que el tracte amb ERC no és fàcil –no veuen la mateixa Espanya– i els Comuns –que sense Colau a Barcelona han perdut impuls– s’entrebanquen. Van fer caure el president Aragonès quan no li van votar els pressupostos, i insisteixen en el joisme: tan sols ells són el progressisme. I així caldrà modificar algun projecte sobre l’habitatge que ha tingut l’unànime dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries, elegit pel Parlament. No es construeixen habitatges amb ideologia.

A més, Illa –tercer missatge– sap que només es pot avançar tocant de peus a terra: "No es pot passar de l’1 al 10 sense transitar pel 2 i pel 3. No hi ha impossibles. No perquè ho digui jo, sinó perquè no pot ser".

Però el quart missatge –molt succint– és potser el més intencionat: "L’amnistia és una porta al futur de Catalunya i d’Espanya". Va ser aprovada fa dos anys, i Puigdemont encara segueix a Waterloo i Junqueras, inhabilitat. Si els líders del segon i el tercer partit català estan coixos... La reforma del finançament autonòmic, retardada des del 2014, i la condonació d’una part del deute autonòmic –tant l’una com l’altra, vitals per a Catalunya– han de ser validades al Congrés i els diputats de Junts són necessaris. I, sense amnistia, costarà una mica. Segons escriuen columnistes molt pròxims, Puigdemont considera que l’amnistia no se li aplica perquè Sánchez no vol. Encara que no sigui veritat, l’automatisme de Puigdemont contesta amb el no.

I Illa no ho diu, però se li entén: Catalunya necessita un partit catalanista ampli i centrat. Semblant a l’antiga CDC. Amb Puigdemont a Waterloo el reposicionament de Junts serà impossible i per aquí pot colar-se l’extrema dreta independentista de Sílvia Orriols. Si part del pujolisme desemboca en Orriols, Catalunya serà més esquerpa, menys inclusiva i menys pròspera. Recordin aquell "és català tothom que viu i treballa a Catalunya" de Pujol.

Però el curs escolar s’iniciarà amb una vaga densa i complicada. El curs passat la consellera Niubó va aconseguir un pacte meritori –un rellevant augment de la inversió de 2.000 milions i una pujada del salari dels mestres– amb CCOO i UGT. Però no són els majoritaris al sector, i la Ustec, molt dominant en l’ensenyament, es va revoltar i va convocar una sèrie de vagues. Després d’una nova negociació es va arribar a un acord amb el sindicat de professors i amb la mateixa Ustec. Però en el referèndum posterior va triomfar el no. I amb una molt alta abstenció. La conselleria i els principals sindicats, Ustec inclosa, van ser derrotats per la CGT. ¿Caos i menfotisme entre els ensenyants? Costa creure, però em diuen que molts van pensar que el que ja s’havia aconseguit seria només el punt de partida. Caurien més coses. ¿Tot de cap per avall? Fatal per al futur.

Notícies relacionades

Distribuir la prosperitat

Un equip per comptar amb un diari líder i influent

I el més greu és que la conselleria tampoc té gaire autoritat moral. L’increïble fracàs de les proves PISA de l’OCDE del 2025 –en què Catalunya ja ranquejava– ha sigut un ridícul espantós. Tot i que el mal ve d’abans, avui Esther Niubó és la consellera. I afrontar PISA i un inici de curs amb una vaga enverinada canviant la seva segona fa molt pocs dies... Potser faria bé de parlar amb Irene Rigau –consellera del ram del 2010 al 2016–, que ha dit que a la Ustec i a la CGT no els importa que Niubó sigui d’esquerres. Per a ells és només "el patró".

Però demà tothom estarà pendent de la compareixença de Sánchez al Congrés. Ceuta ho pot condicionar tot.