El Rei no és adversari polític

A més, no sembla que l’absència del Rei respongui a la seva falta de disposició. El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, va afirmar després de reunir-se amb el Monarca el 6 d’agost que estava compromès a portar a terme la visita. El Govern central sosté ara que ha arribat el moment d’organitzar-la i que començarà a treballar-hi, cosa que situa la qüestió en l’àmbit de la responsabilitat compartida entre les dues institucions i no en el d’una suposada falta d’iniciativa del cap de l’Estat.

President del Govern central i cap de l’Estat exerceixen funcions diferents. La Constitució atribueix al Rei funcions constitucionals, però no responsabilitat política ni capacitat de direcció política autònoma. Els seus actes requereixen la ratificació dels que assumeixen la responsabilitat política derivada d’aquests. Per això, resulta inadequat comparar l’activitat política del president amb l’agenda institucional del monarca, especialment quan es tracta d’un desplaçament que, per les seves característiques, requereix la intervenció del Govern.

Aquesta consideració resulta especialment pertinent a Ceuta i Melilla. La visita del Rei expressa la sobirania espanyola sobre les dues ciutats i, en el context de la reivindicació marroquina, té conseqüències diplomàtiques, com les va tenir la visita de Joan Carles I a Ceuta i Melilla el 2007, que va provocar la crida a consultes de l’ambaixador marroquí i la suspensió temporal de reunions bilaterals d’alt nivell. Que el Govern participi ara en l’organització del viatge confirma que no es tracta d’una decisió que correspongui només a la Casa del Rei.

No és la primera vegada que la relació entre el Govern central i el cap de l’Estat queda exposada a tensions polítiques. L’absència del Rei en determinats actes, les controvèrsies durant la gestió de la dana de València i altres episodis protocol·laris mostren com la Corona pot quedar incorporada a la confrontació entre partits. Aquests precedents aconsellen separar les decisions del Govern de les funcions del cap de l’Estat. Aquesta separació no exclou el debat sobre la Corona. La monarquia ha sigut històricament discutida a Espanya i el republicanisme forma part del pluralisme democràtic. Qüestionar o defensar la institució és legítim, però no ho és que el Govern converteixi el titular d’aquesta institució en part d’una controvèrsia política, quan el Rei no té responsabilitats d’aquesta naturalesa.

Si l’Executiu central considera ara convenient la visita de Felip VI a Ceuta i Melilla, l’ha de facilitar i assumir les atribucions que li corresponen. Presentar, no obstant, l’absència del Rei com a contrapunt a l’actuació del president resulta improcedent, perquè confon les responsabilitats institucionals i pot erosionar la neutralitat del cap de l’Estat i, amb aquesta, la confiança en les institucions.