La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
Cal justícia, no atiar el discurs de l'odi
Més imatges de lapunyalament mortal al carrer Sant Jaume de Manresa
Castellnou de Bages i Manresa estan de dol, com ho està Catalunya sencera. Ahir, de matinada, un home de 45 anys va morir apunyalat en plena festa major de Manresa. En Carles, una persona coneguda i estimada que deixa dos fills bessons.
És el primer que cal dir. Hi ha una persona que ha estat assassinada, hi ha una família que està patint i hi ha una investigació policial oberta. Dos menors, de 15 i 16 anys, han estat detinguts per la seva presumpta implicació en els fets. Això és el que sabem, i cal començar aquí.
Perquè gairebé en el mateix moment que apareix la necessitat de trobar explicacions, apareixen també els rumors, les versions i les atribucions, que van molt més de pressa que els fets.
En aquest cas, s’ha arribat a difondre falsament que els detinguts són menors migrants. Fonts properes a la investigació indiquen que són nascuts a Catalunya. I aquí hem de ser molt clars: no assenyalem ningú per la seva identitat. No podem convertir l’origen, el color de pell, la nacionalitat o la situació administrativa d’una persona en una explicació automàtica d’un crim.
Els crims els cometen les persones, no els col·lectius. I encara menys podem assenyalar persones que no han estat condemnades. Una cosa és informar. I una altra, assenyalar i deshumanitzar. La desinformació, a més, no necessita inventar-ho tot. De vegades és més perillosa perquè parteix d’un fet real i hi afegeix una mentida.
Hi ha hagut un crim a Manresa. Hi ha menors detinguts. I a partir d’aquí algú construeix una història falsa sobre qui són i per què ho han fet. I aquesta història corre més que la veritat.
La filòsofa Hannah Arendt advertia que “la veritat factual sempre és vulnerable”. I potser per això, davant del soroll, la nostra obligació és tornar als fets, perquè els fets necessiten testimonis fiables. I això és també el que ha de ser el periodisme.
Avui no toca inventar relats, toca deixar treballar els Mossos, exigir que s'aclareixin els fets i reclamar justícia. I també toca als mitjans fer la nostra feina: informar només del que sabem i contrastar abans d’assenyalar. Les xarxes premien la rapidesa, i el periodisme ha de premiar la certesa.
Avui tindrem als micròfons la consellera d’Interior, Núria Parlon. I d’aquesta necessitat de certeses en parlarem àmpliament. També li preguntarem per què no van tapar la desinformació abans, amb informació. Però el punt de partida és clar: Catalunya està de dol i reclama justícia i seguretat.
El camí és resoldre el cas i preguntar-se, què fa que dos joves de 15 i 16 anys matin a ganivetades una altra persona. Preguntar-se què ha fallat per arribar a aquest punt. Però el camí no serà mai atiar discursos d'odi ni aprofitar una tragèdia per treure'n rèdit polític.El que s’ha vist aquestes últimes hores és --si més no-- preocupant. I alarmant. No són temps fàcils, són hores greus.
