Una altra internacional

1
Es llegeix en minuts
Una altra internacional

MARCOS MORENO / EP

Després d’anys de travessia o en un impuls d’hores, desenes de milers de persones van decidir abandonar les seves vides al Marroc. Alguns la van perdre per sempre. El Govern espanyol va sumar dies –¿setmanes?– de retard a agafar les regnes de la crisi migratòria de Ceuta. L’oposició va tardar minuts a culpar Pedro Sánchez. El magma ultradretà no va dubtar ni un segon a excitar la por. Molt aviat, van encendre els missatges d’odi a l’erm de les utopies. I, també ben aviat, Europa va llançar un campi qui pugui.

Mentrestant, la ciutat autònoma panteixa amb dificultat, atrapada en una guerra política que són moltes. En els seus tot just 20 quilòmetres es lliuren batalles electorals, es posa en joc l’ànima d’Europa i fins a la deriva autoritària del món. El territori, convertit en un vesper de voluntats: veïns que proven de recuperar els seus carrers, migrants que reclamen un espai, treballadors públics i voluntaris que inventen places i, per descomptat, agitadors que busquen doblegar la humanitat convertint els forans en monstres, éssers depravats que no tenen res a veure amb els nacionals... ¿Segur?

Notícies relacionades

Des de l’inici de la crisi migratòria, s’han produït 23 agressions sexuals registrades. ¿Quantes més no deuen haver sigut denunciades? Totes les víctimes són dones migrants, nou d’elles menors. Fins al moment, s’ha aconseguit identificar vuit presumptes agressors: quatre marroquins, tres espanyols i un belga. La internacional de violadors no sap de banderes.

Ara que tants afegeixen la nacionalitat del delinqüent a la informació d’un delicte, es podrien canviar les coordenades de l’etiqueta: del país al gènere. Així, al parlar de la persona agressora, lladre o estafadora es podria assenyalar si és home o dona. ¿Què passaria? El que demostren les estadístiques. El 80% de les persones condemnades són homes. El 20%, dones. ¿Converteix això tots els homes en un col·lectiu de malfactors? Evidentment, no. Només assenyala la realitat: la maldat i la bondat tenen cognoms en tots els idiomes.