Editorial
Repensar l’educació
Un acord serà efectiu si inclou els que pensen diferent, dins del respecte als principis democràtics
El sistema educatiu a Catalunya viu un moment convuls. En la passada dècada, les retallades que van afectar tot el sector públic van delmar els mitjans materials i la retribució dels mestres i professors. Mentrestant, el debat sobre el model educatiu va estar focalitzat en el tema de la llengua a causa de les modificacions legislatives recurrents que van traslladar l’assumpte als tribunals, on es va utilitzar la qüestió de manera partidista, tant en un sentit com en l’altre. Aquesta dinàmica local s’ha imposat en el debat educatiu a altres qüestions que són de naturalesa universal, com la pèrdua d’autoritat dels mestres per una visió clientelar de l’escola per part dels pares, els reptes de l’ús de la tecnologia o l’equilibri entre l’aprenentatge centrat en la memòria o en els processos.
Repensar l’educació /
Tot aquest malestar acumulat els últims deu anys va esclatar el curs passat en una sèrie de vagues i mobilitzacions dels docents més sindicalitzats, un acord de la conselleria amb els sindicats no majoritaris i un preacord amb la Ustec, que van rebutjar les assemblees. Alguns han volgut veure en aquests episodis una crisi derivada de la gestió del Govern de Salvador Illa. La realitat és que ningú és perfecte, però es pot dir que ha sigut aquest govern el que s’ha assegut a negociar amb els sindicats, el que ha posat més recursos sobre la taula i el que ha proposat obrir debats llargament posposats. Fins ara, no ha aconseguit pacificar l’educació com es proposava, però els sindicats i els mestres haurien de ser conscients que hi ha una oportunitat que fins ara no s’havia produït.
En aquest context, un fet d’importància relativa va enrarir encara més l’ambient: el fiasco en les proves de PISA del curs passat en les quals, de manera incomprensible, es van incomplir les normes de l’OCDE que les regulen. Després d’un inacceptable silenci inicial, que va fer la sensació de voluntat d’ocultació, ahir la consellera Esther Niubó va anunciar el cessament de la secretària general del departament i l’obertura de tres expedients disciplinaris als responsables directes del desastre. "La responsabilitat ha sigut del departament i l’assumim", va sentenciar Niubó. Un fet poc habitual en casos com aquest.
Aquest gest, i la reunió que han convocat dijous amb els sindicats haurien de significar un canvi de dinàmica. La conselleria sembla haver entès el missatge que no es pot avançar a partir d’eludir responsabilitats i que la complexitat de l’escola catalana requereix més mitjans, almenys dins del que sigui possible. Als sindicats i als docents els correspon ara aplicar "el sentit comú", com els demanava el president Salvador Illa en l’entrevista de diumenge passat en aquest diari. I com demanava que cal replantejar-se el model. I un nou model només es pot fer des d’un consens ampli, com el que va servir per avançar amb la recuperació de la Generalitat. En la mateixa línia s’ha pronunciat aquest estiu el president d’Esquerra, Oriol Junqueras. Però un acord d’aquest tipus només serà efectiu si inclou els que pensen diferent, sempre dins del respecte als principis democràtics. I ha de ser un acord que abraci tots els reptes de l’educació, des de la llengua fins a la tecnologia, passant per l’autoritat dels mestres, l’exigència i l’atenció a la diversitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
