Crisi política
A propòsit de Ceuta
Marruecos blinda la frontera con Ceuta ante llamamientos a un nuevo cruce masivo /
Si creiem el Govern, el Marroc no va tenir res a veure amb l’entrada massiva d’entre 70.0000 i 80.000 persones a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol. Va ser, no obstant, de gran ajuda perquè la majoria tornessin a territori marroquí l’endemà. Sorprèn tanta bondat en el raonament, tot i que es pot entendre la conveniència de tenir una bona relació amb el monarca i el Govern marroquins, ja que, al cap i a la fi, Espanya té subcontractat al país veí el control de les fronteres de Ceuta i Melilla per evitar l’accés de migrants no desitjats. Hi ha també acords econòmics, comercials i fins i tot de seguretat que ajuden a mantenir el bon veïnatge amb un país que, tot i que només fos perquè reivindica la titularitat de les dues ciutats autònomes, suposa un dels focus principals de tensió per a Espanya. I sí, segurament té raó el president del Govern, Pedro Sánchez, quan diu que si no existís aquesta cooperació amb el Marroc la crisi que s’està vivint ara a Ceuta "s’agreujaria".
És difícil, no obstant, creure que el país veí no tingués res a veure amb aquest ingrés massiu d’immigrants. Podria no haver-lo encoratjat, o almenys no haver-ho fet directament des de l’entorn del seu rei o el seu Govern, però resulta difícil pensar que ningú en territori marroquí detectés la presència a la frontera de tants milers de persones i que no intentés frenar-les allà. Perquè quan han volgut impedir que forcessin l’entrada a Ceuta, ho han fet. És obvi que el Govern no ha actuat amb la celeritat i l’eficàcia requerides per afrontar la crisi una vegada que diversos milers de migrants s’han allotjat a les platges i els carrers ceutins, però és més alarmant la falta d’un acord d’Estat per resoldre aquesta situació. El Govern no l’ha buscat i el PP, que atribueix a l’Executiu tota la responsabilitat sense explicar què farien ells davant un cas semblant, sembla tenir l’esperança que aquest assumpte acabi, "per fi", amb Sánchez. Una altra versió d’aquell "que s’enfonsi Espanya, que ja l’aixecarem nosaltres", que va pronunciar Montoro el 2010.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
