Cedir el poder a les mentides

Notícies relacionades

Ulisses contra els Murdokus

Margarita, amb M de missatge

Sánchez ha anat un pas més enllà que Margarita Robles, a la qual va desacreditar frontalment al negar preavís del CNI sobre l’"assalt massiu", ja que la ministra va culpar la totpoderosa Facebook. El president del Govern es va desmarcar de Zuckerberg per assignar "la violació" de Ceuta a "xarxes associades a Rússia". És a dir, els bots de Putin fracassen estrepitosament en la invasió de la veïna Ucraïna, però imposen la seva llei en fronteres situades a milers de quilòmetres de distància. La incompetència per desbaratar els bocamolls digitals no parla gaire bé d’Espanya, tot i que el líder socialista està menys preocupat per la integritat de la seva pàtria que per l’honra del Marroc. Exalça amb tant entusiasme l’esmentat país per la "cooperació instantània de les autoritats marroquines" com si aspirés a un càrrec a Rabat a partir de l’any vinent.

Al començament de curs no podien faltar les delícies del llenguatge tecnocratès, amb termes com "filiar", "triatges" o "securitari", suficients perquè Ceuta perdi la condició d’entorn inhòspit que castiga els seus propis ciutadans alhora que contribuents. Sánchez es presenta al setembre com al juny, implacable amb els errors aliens i condescendent amb els propis. Habita el millor dels mons, on la "fortalesa de l’Estat" no pateix davant limitacions que són "competència de la ciutat autònoma", com si parlés de l’estranger. I presumeix d’imposar a Felip VI un viatge a sòl ceutí "quan es donin les condicions per fer-ho", tan equivalent a "el Rei anirà a Cuba quan toqui" del seu odiat Aznar, que també va patir la síndrome de sentir-se per sobre de la Zarzuela.