Transparència pública
Començar a regular els ‘lobbies’
El decret llei crea un registre estatal obligatori per identificar els grups d’interès i les seves activitats davant el Consell de Transparència
L’abast de la norma és limitat, tenint en compte que no s’estén a l’àmbit parlamentari
La Unió Europea, l’OCDE i el Consell d’Europa recomanaven a Espanya regular els lobbies, una regulació que finalment ha arribat mitjançant decret llei per complir la fita 432 del Pla de Recuperació, davant la impossibilitat d’aprovar-la per la via parlamentària ordinària dins del termini establert. La decisió es pren, a més, en un context polític en què les relacions entre interessos privats i poder públic estan sotmeses a un escrutini especial. Les investigacions que afecten José Luis Rodríguez Zapatero i Begoña Gómez han revifat el debat sobre els conflictes d’interès i sobre la frontera entre la influència legítima i el tràfic d’influències, tot i que cap d’aquestes causes sigui objecte de la norma. La regulació pretén establir unes regles que permetin que la participació d’interessos privats en les decisions públiques es produeixi de manera legítima i transparent.
La mesura principal del decret és la creació d’un registre estatal, públic i obligatori, gestionat pel Consell de Transparència i Bon Govern, en què els grups s’hauran d’identificar i informar sobre la seva activitat, les seves fonts de finançament i les seves relacions amb els responsables públics. Aquests, alhora, hauran de fer públiques les reunions i contactes mantinguts amb grups d’interès, mentre que els processos d’elaboració normativa hauran d’incorporar una empremta normativa que permeti saber les seves aportacions. La norma estableix, a més, regles de conducta, un règim sancionador i noves restriccions per a determinats alts càrrecs després d’abandonar l’Administració. La seva eficàcia dependrà, en bona part, de la capacitat de supervisió. El Consell de Transparència serà responsable del registre i assumirà les funcions de control i sanció, però necessitarà prou recursos per comprovar la informació, detectar incompliments i fer efectives les obligacions previstes.
Notícies relacionadesL’abast de la regulació és, però, limitat. El seu àmbit se circumscriu a l’Administració general de l’Estat i al seu sector públic institucional i no estén aquest règim a l’àmbit parlamentari, en què l’activitat d’influència queda sotmesa a regles pròpies. Tot i que diputats i senadors ja estan sotmesos a obligacions de publicitat de les seves agendes, el Parlament no queda sotmès al sistema de registre, control i traçabilitat que estableix aquest decret llei per a l’Administració. Una circumstància no menor perquè una part important de la negociació legislativa i de l’activitat d’influència es produeix precisament en l’àmbit parlamentari.
La regulació comporta així un avenç respecte de l’absència d’un marc estatal, però no garanteix encara la traçabilitat de la influència en tot el procés de decisió pública. Reforçar la transparència i els mecanismes de control resulta necessari per prevenir la corrupció, evitar conflictes d’interès i preservar la integritat i la neteja de les institucions. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
