Intel·ligència artificial, art i música

Avui hi ha una infinitat de sistemes d’IA generadors d’art, com Adobe Firefly, ChatGPT, Midjourney i d’altres. Els seus productes són correctes, però manquen de la unicitat de les coses fetes a mà, encara no vibren i tendeixen a la insipidesa. Però no vull exagerar: cada vegada són millors i es confonen creixentment amb les obres que els millors artistes i artesans fan amb el cap i les seves mans, però sense l’ajuda de la IA.

Passa igual amb la música. Així, per als que els agrada el country, la gran Taylor Swift, els igualment memorables Johnny Cash, Dolly Parton, George Strait o el contemporani Morgan Wallen encara guanyen Breaking Rust, la cançó Walk my Walk ha tingut bastant èxit. La cançó, generada per IA, va arribar al número u al Billboard Country Digital Song Sales de novembre del 2025, va aconseguir tres milions de reproduccions a Spotify i 200.000 seguidors en la versió de l’esmentat Breaking Rust, un artista igualment fictici creat pel –potser– molt real Aubierre Rivaldo Taylor. La cançó es va desenvolupar mitjançant l’aplicació d’eines d’IA generativa per produir veus, instrumentació i lletres sense la participació d’intèrprets humans.

El Festival de Bayreuth va celebrar aquest any el seu 150è aniversari amb una escenografia visual creada per IA a càrrec de Marcus Lobbes. El teatre es va partir en dos: el públic va aplaudir amb calidesa els músics i cantants, així com a Christian Thielemann, el director musical, però va esbroncar amb fogositat la producció, que, per a molts espectadors, havia convertit l’escenari en un pandemònium, literalment, un lloc de tots els dimonis.

En l’escenografia de Bayreuth, el sistema d’IA recorre els materials d’arxiu d’un segle i mig de produccions del cicle de L’anell del nibelung com a punt de partida per projectar imatges sobre una pantalla de la mida de l’escenari. El sistema incorpora cronològicament la imatgeria, ja que la va prenent d’esdeveniments socials i polítics de cada any de la història del Festival. Cada escena, explica Flora Willson, del diari The Guardian, comença amb una font del festival de 1876, però el que apareix a continuació ho determina el sistema en temps real durant la representació. Els cantants, professionals tan respectats com Michael Volle, Klaus Florian Vogt, Elza van de Heever, Camila Nylund, Mika Kares, Gerhard Siegel, Peter Rose i Christa Mayer, van complir de sobres, però molts espectadors van sortir de la representació amb la vella idea que el millor que podien haver fet era tancar els ulls i escoltar amb atenció la música.

Notícies relacionades

Avaluem primer la reforma

Seat i Estat, una unió inconvenient

Tot i que he assistit diverses vegades al festival, la meva impressió és que aquesta vegada no em vaig equivocar al quedar-me a casa. A veure l’any que ve: les produccions es poleixen i, potser, l’estiu vinent o els següents aconseguiran encarrilar el torrent d’imatges i les coses es deixen veure de millor manera, o almenys, d’una manera menys dolenta.

La IA ha arribat per quedar-s’hi. Com totes les revolucions tecnològiques, pot ser atacada: la primera fàbrica tèxtil de Barcelona que va utilitzar maquinària de vapor va ser incendiada el 1835 durant un tumult luddita. L’electrificació va estar darrere de la vaga general a tot Catalunya del 1919, que va seguir el conflicte de La Canadenca, paralitzant Barcelona durant un mes i mig, però també va portar la jornada de vuit hores. I avui, les discussions sobre l’energia nuclear encara no han aconseguit retardar l’absurda decisió de tancar les centrals catalanes d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, el 2030, 2032 i 2035, respectivament. Però l’ajornament arribarà. En tot cas, si utilitzen IA als seus productes o serveis, facin-ho saber, deixin constància d’això.