Gràcies, Jan

La policia espanyola pot actuar com el braç repressor de l’Estat, perquè els seus agents, adés i ara, se senten impunes davant la Justícia espanyola. Cadascú té el seu rol. Així, els nacionals poden confiscar l’estelada i maltractar un adolescent que s’atreveix a encarar-s’hi –bravo per ell!–. Estirat de bocaterrosa i emmanillat, li claven un colze a la cara. Cop de gràcia. Per això mateix, malgrat que el TJUE n’hagi reafirmat la legalitat, el TS no aplica la llei de l’amnistia i somia que el president Carles Puigdemont posi un peu a l’estat espanyol per jutjar-lo i empresonar-lo. L’ordre dels factors no importa. La qüestió és humiliar-lo a ell i escarnir els catalans.

Celebro que un altre president, el del FCB, Joan Laporta, impecable i amb to serè, defensi la catalanitat, la democràcia i la legalitat de l’estelada, emmarcada en el dret fonamental a la llibertat d’expressió, reconegut a la Constitució espanyola. I amb valentia hagi substituït l’homenatge als jugadors de la selecció espanyola, guanyadora del Mundial, per un acte d’exaltació a l’estelada.

Notícies relacionades

La màquina burocràtica

Entre Ceuta i Maricarmen

Festivament, els culers van omplir el camp d’estelades, van cridar ≪⃒⃒in, in-de-pen-dèn-cia≫ i van cantar Els segadors i el Virolai refermant la seva identitat. Montserrat hauria d’ajudar que el Barça guanyés l’Atlètic. Mentrestant, el realitzador de televisió de la LaLiga España que servia el senyal a DAZN anava boig punxant plans curtíssims dels jugadors per no mostrar al món les banderes i l’alegria de l’afició que omplia les grades.

Dijous, al Camp Nou, vam viure l’inici d’un canvi de paradigma. L’estelada ja és un símbol de llibertat.