Canícula
Suïssa, refugi climàtic
Escric des de Suïssa, on vaig arribar fa gairebé un mes. M’estic a prop de Ginebra, tocant al llac Léman, en una vall on es conrea sobretot una varietat de raïm denominada Chasselas, que dona un vi blanc fresc i afruitat –diuen que era el vi preferit de James Joyce–. La idea que tenim de Suïssa, a partir dels Alps, el Mont Blanc sempre nevat i les vaques pasturant en prats verds, és que a l’estiu és un refugi climàtic natural. Jo mateix vaig posar a la maleta un jersei de llana per a les nits fresques. Que ingenu: en tres setmanes, avui, divendres, és el primer dia que plou d’una manera continuada i la temperatura baixa dels 30 graus. Ja sé que no es pot comparar amb la canícula que durant 54 dies ha assotat Catalunya, però la veritat és que, com a mínim a les planures suïsses, ha tingut ressons apocalíptics. Un pagès m’explicava que aquest any la collita de raïm serà molt dolenta –massa sol, poca pluja– i se’n queixava com si fos una revenja personal d’algú.
La seva reacció irada s’assembla al que es viu al sud d’Europa. Després de tres o quatre anys de calors extremes, la gent n’està farta i ha canviat el desconcert per la indignació i protesta amb una frustració que busca culpables. El boc expiatori ja no és el meteoròleg, sinó un ens superior, inconcret, que té a veure amb l’emergència climàtica. A Suïssa, aquesta indignació del sud es troba un esglaó per sota i és una preocupació greu; a Alemanya, Holanda i altres parts del centre d’Europa les sensacions són les mateixes. No estan preparats per a la canícula llarga, ni per a la imatge dels rius cabalosos com el Rin assecant-se. A França, on el fenomen és molt més evident, fins i tot un partit negacionista com el de Marine Le Pen intenta reorientar el discurs dient que ells mai no han estat escèptics climàtics (no, que va).
Com que els senyals són desastrosos i apocalíptics, potser ara al continent hi haurà més persones–i més polítics– que prendran consciència que s’ha d’actuar. Caldrà veure, tanmateix, en quina direcció: si de cop mig Europa –l’Europa rica– comença a posar-se aire condicionat a casa, estarem encara més fotuts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
