El cine que llegim

El cine, com el teatre, havia patit amb duresa la interrupció de l’activitat. Llavors semblava difícil que es reposés d’una altra estocada a la indústria cultural. Però ho ha fet. L’assistència als espectacles ha remuntat i el cine ofereix xifres de taquilla més que respectables, en part perquè ha sabut adaptar-se als temps i als gustos.

La versió original es distingeix avui per les sales en pel·lícules fins fa poc inimaginables: de Spiderman o La Odisea a les últimes estrenes animades. Són els nous espectadors, adolescents i joves crescuts amb els subtítols, Tik- Tok i els nínxols culturals arribats d’altres continents. També són els canvis de tendència que ens han convertit, probablement, en la societat que més llegeix de la història, tot i que no sigui necessàriament en llibres.

Notícies relacionades

Mirem França de prop; el lloc on avui es debat quin món vindrà

Informació meteorològica

Els cines han entès l’evolució de la seva audiència, i sobretot de la potencial. S’ han obert a turistes i expats, estudiants de passada, visitants de fires i congressos. Han donat més valor a l’estona de cine, amb millors seients i horaris flexibles, i han ampliat l’oferta: concerts en streaming, projeccions nostàlgiques, futbol o lloguers per a sessions privades.

En una transformació tan accelerada i amb tant d’èxit només farien bé de no descuidar una població envellida cada vegada més nombrosa. No és que rebutgi la versió original: té dificultats per seguir els subtítols. Mereix un equilibri de pel·lícules doblades en les sessions si no volem excloure del cine els que van ajudar a consolidar aquesta indústria quan eren joves.