Ens veiem el 2049
Detalle de un cartel promocional de Blade Runner 2049. /
Les plaques geopolítiques també es desplacen amb impacte de segles. La guerra freda va ser entre els Estats Units –i els seus aliats– i la Unió Soviètica, a fi de la supremacia atòmica. Ara les dues grans plaques són Nord-amèrica i la Xina: cadascun vol guanyar la batalla per la intel·ligència artificial. Tot va molt de pressa i els àrbitres no saben a qui li han de reconèixer avantatge. Altres qüestions cabdals també estan en joc: l’energia de fusió nuclear i la robòtica. El gos robot Spot està posant nerviosos els fox terriers del veïnatge. El quid de la qüestió segueixen sent els microprocessadors.
Fa sis anys, el guru màxim de Singapur, Kishore Mahbubani, va escriure l’assaig ¿Ha guanyat la Xina? El seu colofó era més aviat proxinès i ara, molt més. Dona per fet que la Xina ha guanyat la carrera de la IA. Altres futuròlegs matisen que els Estats Units segueixen al davant i que l’avenç xinès és en robòtica, en robots humanoides: l’espècimen Spot ja és com un personatge de videojoc, ventríloc i saltador.
En models de llenguatge, ChatGPT –el tema de sobretaula que els nens ja dominen millor que els adults– va pel davant. El fan servir 900 milions de persones a la setmana. O sigui: un de cada vuit terrícoles. Qui no s’entreté posant preguntes difícils a ChatGPT? Segons la BBC, si Washington va pel davant en IA és perquè té més xips que Pequín. Aquí la Unió Europea és un actor molt secundari, excepte per Holanda. Vet aquí el pes geopolític de Taiwan: fabrica els xips que la Xina continental voldria però que encara controlen els Estats Units. Aquesta és la franja de competència en què, segons alguns auguris tecnològics, es dirimirà el 2049 –centenari de la República Popular de la Xina– l’hegemonia en IA. Almenys és el que anuncia la Xina de Jinping. Els inversors són al frenesí. L’entrada del fabricant de robots humanoides més gran –Unitree– ha sacsejat la borsa de Xangai.
Notícies relacionadesLa guerra tecnològica de la IA és un dels espectacles més grans mai vistos, amb implicacions que ni els escriptors de ciència-ficció més genials van aconseguir entreveure. El que ens arriba és el gos Spot i que alguns robots de serveis –cambrers o repartidors de "pizza en competència amb els drons"– ja demanen propina. Més enllà, les mutacions són insondables. Faran falta treballadors? Qui controlarà els nous armaments?
Després de dirigir Blade Runner el 1982 –un film amb potència de míssil–, Ridley Scott va produir Blade Runner 2049, amb direcció de Denis Villeneuve, el 2017. El que va d’un a un altre és un dels abismes per a la intel·ligència del nostre temps. Segons el segon Blade Runner, la supervivència de la humanitat només serà possible amb la bioenginyeria. Com legislar, com fer política, en què queda la consciència de l’homínid descendent d’Adam i Eva? Com competir amb una intel·ligència finita davant de la nova superintel·ligència? Som en una fase d’ignorància també mai vista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
