La revolució cultural del Golf

La xeica Al-Mayassa bint Hamad bin Khalifa, germana de l’emir de Qatar, responsable dels museus de l’emirat, ha expressat la narrativa que acompanya aquesta revolució: "L’art i la cultura són una religió que tothom pot practicar". Proclamar les virtuts de l’art i de la cultura com a vehicles de coneixement mutu no és res nou. No obstant, en boca de qui és la dona més poderosa del món de l’art, cobra una dimensió que està cridada a tenir implicacions de llarg abast. En un parell o tres dècades, s’ha passat d’inaccessibles compres milionàries en les principals subhastes per part de xeics i prínceps a la construcció de museus nacionals encarregats als arquitectes més prestigiosos. A més de disposar d’un Louvre Abu Dhabi que exposa els artistes més coneguts i cotitzats, els Emirats inauguraran pròximament el Guggenheim Abu Dhabi, dissenyat per Frank Gehry. Un museu que aspira a ser el més gran del món dedicat a l’art modern i contemporani amb un accent posat en la perspectiva del sud global. Amb la voluntat de cultivar la més moderna concepció de l’art, els Emirats també compten amb un museu interdisciplinari que explora la confluència entre art, ciència i tecnologia. L’Aràbia Saudita, on el príncep Mohammed bin Salman va comprar no fa gaire el Salvator Mundi de Leonardo da Vinci, per més de 450 milions, disposa d’un museu dedicat exclusivament a l’art contemporani i de centres culturals vibrants que rivalitzen amb els de les grans capitals.

Qatar també ha contribuït a aquest fenomen amb l’exhibició de la col·lecció d’art modern amb una perspectiva àrab i l’organització de simposis, biennals i residències per a artistes molt significatives.

Som doncs davant una política cultural de llarg abast. L’Aràbia Saudita ha superat els 21.600 milions en infraestructures culturals des del llançament del seu pla Visió 2030, cosa que li permet portar l’art al metro de Riad. Qatar, per la seva banda, destina mil milions de dòlars anuals a la seva xarxa de museus. Hi ha una deliberada voluntat de posicionar-se en un sector on el capital privat té cada vegada més poder. Comissaris, artistes i educadors de tot el món troben en aquesta regió un lloc on cada vegada més artistes aconsegueixen portar a terme les seves idees, atrets per l’ambició cultural d’aquests fills o nets d’homes del desert. El repte ara és que aquesta revolució cultural abordi ara altres qüestions, sense oblidar la situació de les dones.