Regions abissals
En certa ocasió vaig veure com explotava un peix d’aigües profundes al contacte amb l’atmosfera. Creiem que la profunditat és el perill i que la llum constitueix una espècie de salvació universal. Però potser portem segles equivocats. De fet, cadascun de nosaltres té un fons oceànic privat. Allà viuen desitjos reprimits, records oblidats, odis sense objecte, culpes sense nom, escenes de la infància que continuen governant la nostra vida des de la clandestinitat. Freud n’hi va dir inconscient, però és igual el nom. L’important és la pressió. Aquestes criatures han après a viure allà baix. No necessiten ser rescatades.
Hi ha una superstició molt estesa segons la qual tot ha de sortir a la superfície. Confessa. Expressa’t. Explica-ho. Posa-hi paraules. Com si la llum fos, per definició, terapèutica. I no sempre. Hi ha confessions que destrueixen matrimonis sense fer bé a ningú. Hi ha sinceritats que arruïnen una amistat. Hi ha veritats que, arrencades del seu ecosistema, produeixen més mal que la mentida que intentaven posar al descobert. No tota veritat és transportable. Com aquests peixos extraordinaris de les profunditats, algunes necessiten una cambra de descompressió. Un ritme. Una temperatura. Una preparació. Una psicoanàlisi. Treure-les de cop equival a patir un esclat horrible.
La maduresa consisteix a aprendre que no tot el que és veritable s’ha de dir en qualsevol context i que no tot el que és ocult s’ha de revelar a qualsevol hora. Hi ha silencis que pertanyen més a l’àmbit de l’enginyeria que al de la covardia. Hi ha secrets que sostenen l’arquitectura d’una vida de la mateixa manera que la pressió de l’oceà sosté l’anatomia d’un peix impossible. Pensem que la sinceritat consisteix a obrir totes les comportes, sense distinció de classes. L’ésser humà no només està fet d’allò que sap de si mateix, sinó també d’aquestes regions abissals on la foscor no és un defecte de la llum, sinó una condició existencial. Allà baix hi ha monstres, sí, però hi ha així mateix dispositius que ens permeten continuar vivint a la superfície sense esclatar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
