Ceuta, el mirall de Sánchez

Ceuta actua com un mirall en la projecció de Pedro Sánchez. Però no és un mirall amable, sinó més aviat un d’aquells espills còncaus amb els quals Valle-Inclán descrivia els seus personatges. L’heroi clàssic reflectit en el mirall deformat es convertia en l’esperpent que permetia fer una àcida crítica de les misèries de la seva època. I per bé que no sabem si el seu personatge mític, el venerable Max Estrella, hauria descrit com a grotesc l’actual president espanyol, és un fet que la seva imatge reflectida en el mirall ceutí resulta pèssima.

Tot és un magne error, tot, des de l’erràtica política exterior espanyola, fins a la submissió pública als interessos del Marroc, passant per la bunquerització a la Mareta o el segrestament de la informació pública. I mentrestant Ceuta resta al límit de les seves forces, amb la ciutadania espantada, els serveis públics estressats, la crisi humanitària de milers de persones pels seus carrers i les institucions totalment desbordades, fins al punt que el seu president amenaça de portar el govern espanyol als jutjats si no actua seriosament.

És tan evident que Ceuta no pot suplir un estat, i més quan la seva vulnerabilitat és màxima, que no n’hi ha prou amb fer passejar ministres amb cara de circumstàncies i foto de rigor. Fa gairebé vint dies que una allau humana va entrar a la ciutat i va crear una crisi humanitària però també geopolítica d’enormes dimensions. I durant aquests vint dies no hi ha hagut una sola explicació de per què va passar, com es va permetre, quins van ser els errors, quin va ser el capteniment dels serveis d’intel·ligència, quines mesures no es van desplegar i, sobretot, cap explicació de per què el rei del Marroc mana sobre la política exterior espanyola. Tampoc se sap realment quantes persones vagaregen encara per la ciutat, però la variació de 5.000 a 10.000 persones que s’ha fet pública ja dona la mesura precisa del descontrol de la situació. Alhora, tampoc no es coneixen quantes persones han entrat a la Península, ni quines són les seves condicions.

Notícies relacionades

Coses que funcionen

Ajudes que es queden a terra

Si el panorama ja resulta enormement preocupant, la mirada a l’engròs obliga a posar damunt la taula els enormes riscos que són a l’horitzó i que s’agreugen amb la imatge de descontrol que s’ha projectat: des de la crisi gihadista del Sahel, que amenaça amb onades massives de migracions cap a Espanya, fins al drama subsaharià, passant per l’efecte crida global que tot plegat representa. Un efecte crida enormement reforçat per la regularització exprés i precipitada que va perpetrar el govern de Sánchez, amb un únic objectiu propagandístic. L’exdiplomàtic marroquí i reconegut periodista Ali Lmrabet va ser inequívoc en aquest sentit: "Regularitzar un milió d'il·legals ha estat el detonant de la crisi de Ceuta". Efecte crida de la regularització massiva, sumat a domini marroquí en la política exterior espanyola, sumat als errors amb les aliances geoestratègics, sumat al desgavell del govern espanyol, sumat a l’evident feblesa parlamentària, tot condueix al forat negre del 30 de juliol. I al bell mig de l’escenari, la imatge d’un consell de ministres que camina sense rumb, escapolint-se de les explicacions públiques i sense ser capaç de tranquil·litzar la ciutadania, probablement perquè tampoc no sap què dir. L’error de no voler anar al Senat és majúscul, perquè aquesta és la primera obligació d’un govern, explicar-se als parlaments. I és igual que sigui una jugada política del PP. Evidentment que tots juguen, però el joc democràtic té unes normes precises, entre les quals respectar i respondre a l’oposició quan hi ha una greu crisi.

Cadena d’errors derivada d’una cadena d’irresponsabilitats. Al capdavall, la imatge d’un president que s’aguanta per un fil, que regularitza de manera massiva i precipitada per salvar quatre vots, que té por del veí marroquí (amb Pegasus a l’horitzó), que s’amistança amb l’Iran i la Xina i ataca els Estats Units, que inquieta els seus veïns de la UE i que s’amaga quan la crisi esclata és la definició precisa de la feblesa i la vulnerabilitat. D’aquí ve que el Marroc mogui els fils espanyols com un titella. Per això Ceuta és un mirall còncau perquè mostra la imatge d’una situació esperpèntica que, si no es corregeix, només pot anar a pitjor.