Canvis de moda a la Xina

La realitat és que el canvi en el comportament dels consumidors obeeix a la dada certa que una gran part dels articles amb etiquetes de marques occidentals es fabriquen a la Xina i resulten més cars que articles iguals o molt pareguts produïts per fabricants xinesos. El fast fashion amb un toc europeu ha deixat d’encisar els compradors xinesos; els fabricants, per la seva banda, aspiren a desbancar Europa en un sector amb capacitat de repuntar a mitjà termini. En conseqüència, l’activitat dels grups europeus s’ha de replantejar la seva presència a la Xina, adaptar la seva dimensió a la realitat d’un mercat canviant i habituar-se a una competència cada vegada més gran dels industrials locals, cridats a gaudir d’una acceptació creixent. Es pot dir que la Xina continua sent la fàbrica del món, però ha deixat de ser en gran mesura el mercat colonitzat per les firmes més dinàmiques de la moda occidental.

Les marques que millor resisteixen en el si d’aquest canvi d’escenari són les que han vinculat la seva imatge a factors externs de gran difusió com el Mundial de futbol, influencers locals o esdeveniments de gran impacte establerts a la Xina. Una cosa que és comuna a la dinàmica de tots els mercats, també a Occident, on la relació entre un producte i un entorn reconeixible té un poder d’atracció més fort. És, en suma, un fenomen que es detecta a escala universal en mercats molt desenvolupats i en els quals la competència és màxima.

Una enquesta del prestigiós Pew Center revela que, per primera vegada en 20 anys, l’actitud favorable o d’acceptació de la Xina supera la dels Estats Units en 25 dels 36 estats objecte d’estudi, una dada rellevant per a la competència xinesa. Alhora, la producció occidental, especialment l’europea, conserva el seu prestigi en el mercat xinès, però s’ha d’ajustar a la nova realitat: el desequilibri entre una oferta cada vegada més gran en tots els sectors i un descens de la demanda. La Xina ha deixat de tenir taxes de creixement del PIB al voltant del 7%, la crisi immobiliària perjudica les finances i el canvi d’hàbits de consum en tots els sectors obliga a una revisió de les estratègies comercials. Però passa una cosa més: en un món on les guerres d’aranzels, efectius o limitats a bravates, amenacen de capgirar dècades d’avenç de lliure comerç, apareix una nova forma de proteccionisme, el del patriotisme comercial en les opcions de compra.