La policrisi de Ceuta

1. 80.000 migrants no haurien entrat a Ceuta sense comptar amb la negligència o la complicitat de les forces de seguretat marroquines.

2. La convocatòria per xarxes socials d’origen incert no eximeix d’aquesta responsabilitat.

3. Lloar la cooperació marroquina, com fan el president del Govern espanyol i tots els seus ministres, amb la notable excepció de la ministra de Defensa, sembla inapropiat.

4. El 2021, 10.000 marroquins van entrar per la força a Ceuta per deixar palès l’enuig del Marroc després que Espanya permetés que Brahim Ghali, líder del Front Polisario, rebés tractament hospitalari a Logronyo.

5. Que et violin una vegada la frontera no és acceptable, però pot passar. Que el mateix, però pitjor, et passi una altra vegada el 2026 amb 80.000 migrants no és admissible de cap manera, perquè indica que el 2021 no es van prendre mesures per evitar-ho o que van ser clarament insuficients.

6. Espanya ha de garantir les seves fronteres. No és acceptable que la seva seguretat depengui de la bona voluntat del país veí i menys encara quan no es pot donar per descomptada.

7. I no es pot donar per descomptada perquè aquests mateixos dies el ministre de Justícia del Marroc ha tornat a reivindicar Ceuta i Melilla.

8. Si algú pensa que el Marroc renunciarà algun dia a Ceuta i Melilla s’equivoca greument. Rabat plantejarà la seva reivindicació quan ens vegi febles, com ja va fer quan va llançar la Marxa Verda durant l’agonia de Franco. També ara veu feble el Govern de Pedro Sánchez.

9. Com que tampoc Espanya renunciarà a l’espanyolitat d’aquestes dues ciutats, aquí tenim un problema seriós amb què caldrà conviure en el futur. Pretendre que no existeix és una mala recepta.

10. L’altra raó que explica el que ha passat és l’econòmica, la brutal diferència de renda entre Espanya (39.000 dòlars per càpita) i el Marroc (4.600), que a més té una taxa d’atur juvenil del 35%. El Marroc és un altre país on la bona marxa de les xifres macroeconòmiques del Govern no es tradueixen en el benestar ciutadà.

11. Que 15 dies després de l’allau no sapiguem quants migrants continuen dins de Ceuta és inadmissible. El Govern parla de 5.000 i el president ceutí, de 8.000. Tampoc sabem quants menors continuen deambulant, menjant i dormint com poden.

12. Que en 15 dies el Govern no hagi sigut capaç de muntar un campament amb tendes de campanya, lliteres i latrines on tancar en condicions dignes tots els migrants que deambulen i malviuen pels carrers fins a decidir què se’n fa em sembla inadmissible. També els nens ja haurien d’estar tots recollits i cuidats mentre se’ls registra.

13. La ciutat pateix una crisi humanitària i també sanitària. Hi ha malalts amb sarna o tifus. D’altres, ferits. No hi ha prou latrines per a tanta gent. Em sembla sorprenent que la ministra de Sanitat no hagi trobat fins ahir un moment per anar a Ceuta.

14. Entre els acabats d’arribar pot haver-hi delinqüents amnistiats per Mohamed VI aquest mateix mes. O terroristes.

15. Que el Marroc es permeti criticar la nostra resposta deficient o que critiqui que els ceutins tanquin les seves botigues sembla de broma quan va ser el Marroc, amb la seva permissivitat i inacció, el que va permetre que s’ofeguessin un centenar i mig dels seus conciutadans.

16. Ceuta també té una crisi social amb milers de persones amb fam i sense llar als seus carrers. Els ceutins tenen por i no se’ls pot culpar.

17. Entenc que el Govern no vulgui criticar el Marroc perquè el continua necessitant per resoldre la crisi. Però d’aquí a lloar-ne la cooperació hi ha un bon tros. Pedro Sánchez és molt feble amb el Marroc per raons que se m’escapen.

18. La calma amb el Marroc pot comprar pau a curt termini, però és garantia de problemes futurs. El Marroc confon amistat amb feblesa.

19. Europa tampoc ha estat a l’altura. Les crítiques encapçalades per Itàlia i Dinamarca no estan justificades i responen a motius de política interna. Però la carta de 22 socis de la UE revela el profund malestar europeu amb la política migratòria del nostre Govern.

Notícies relacionades

Drets infantils vulnerats

Auge del llibre, i en català

20. És probable que altres països també vagin al darrere del que passa. Uns per cobrar comptes pendents i altres per crear problemes a l’àrea sensible de l’estret de Gibraltar o per debilitar la cohesió europea.

21. En resum: no sé si el que ha passat es repetirà aviat, però sí que es repetirà quan al Marroc li convingui, i no ho podem permetre. Hem de ser capaços de garantir la nostra sobirania i la nostra integritat territorial, que no poden continuar depenent, com fins ara, de la bona voluntat del Marroc. Perquè no és de fiar.