Líders en revolució quàntica

Una exigència per a la investigació, encara quan és teòrica i bàsica, és que pugui ser incorporada al mercat, fins i tot amb les dificultats financeres amb què pugui trobar-se quan és necessari mobilitzar una alta inversió. De les 52 empreses catalanes que es dediquen a la computació quàntica que l’agència pública Acció va comptabilitzar el 2024, amb uns 91,4 milions d’euros de facturació, la majoria són start-ups provinents de centres pioners com és el cas del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) o de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que, des dels seus inicis, i amb participació pública i privada, s’han erigit com a referents internacionals.

La particularitat que converteix Barcelona en un clúster de primer nivell és que es treballa en els tres apartats decisius del canvi de paradigma quàntic, que va més enllà del tradicional sistema binari i codifica la informació partint dels anomenats cúbits, una combinació permanent dels estats a partir de l’aplicació a la pràctica de la teoria de la física quàntica. D’una banda, la computació, que implica fabricació de xips i maquinària i desenvolupament d’ordinadors (és el cas de l’empresa Qilimanjaro); de l’altra, l’oportunitat que obre per a noves formes d’encriptació i transmissió de la informació (com Luxquanta), i, en tercer lloc, l’elaboració de sensors quàntics de visió que asseguren mesuraments molt més precisos (Qurv). Aquesta conjunció d’investigació i transferència tecnològica permet abordar problemes complexos amb més celeritat i exactitud, desenvolupar nous fàrmacs, observar amb detall el món microscòpic, simular realitats a partir de bessons digitals, com per exemple en els estudis moleculars, augmentar el nivell de seguretat digital, detectar biomarcadors complexos o dissenyar nous materials, amb incidència en múltiples sectors, des de la salut fins a l’aeronàutica.

Els reptes que Barcelona i Catalunya tenen plantejats de cara a un futur immediat és passar de l’"evident lideratge científic", en paraules del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, a un "lideratge empresarial per generar indústria". És a dir, aconseguir que la incipient capacitat tingui sentit i viabilitat. Per aconseguir-ho, la Generalitat ha anunciat una inversió de 43 milions d’euros fins al 2030, una quantitat important però no suficient en un sector en el qual les inversions creixen exponencialment. És imprescindible la mobilització de capital privat per evitar deslocalitzacions, fuga de talents i dificultats financeres, així com l’accés als fons específics de la UE. La tecnologia quàntica es validarà a mitjà termini, però és urgent que des d’ara mateix, perquè Barcelona pugui mantenir el seu rang i atractiu internacional, continuïn anant de la mà l’ambició científica i la mentalitat empresarial. Europa ja ha arribat tard a revolucions com les de la IA, però aquesta vegada encara podem arribar a temps a ser protagonistes de l’"efervescència quàntica".