La corona de María Pérez

Notícies relacionades

De sobte, altre cop el mal

ES-Alert, com protegir sense paralitzar

L’atleta d’Orce ha construït una trajectòria aclaparadora: quatre ors mundials, dos europeus i dues medalles olímpiques. Però recordo, sobretot, la sensació que el seu èxit va quedar injustament eclipsat en el Mundial del 2023, perquè el seu or en el relleu mixt va coincidir primer amb el triomf de la selecció espanyola femenina de futbol i, immediatament, amb l’escàndol del petó no consentit de Luis Rubiales a Jenni Hermoso. Aquell episodi va deixar en segon pla el treball de moltes esportistes, inclosa ella. María Pérez havia arribat fins a aquella segona medalla olímpica després d’una recuperació duríssima amb mesos de feina després d’una lesió que la va obligar a caminar amb crosses. Ahir va aparèixer de nou la María més grandiosa. Va celebrar la victòria però va confessar un sentiment agredolç per l’ensopegada d’Antonella Palmisano, la italiana amb qui entrena habitualment i una de les seves grans amigues dins de la marxa. Palmisano no va poder pujar al podi. Les paraules de la campiona li donen una aura especial.

L’esport és polvoritzar límits i també posar a prova el que ens fa humans, el sentit comú, la frustració de vegades, però també el reconeixement de l’esforç i valor dels altres. María ahir ens va reconciliar a tots amb la competició i va deixar una mica més en l’oblit el mal gust de boca que ens va deixar un petó sense consentiment que ho va ocupar tot en els Jocs Olímpics: la seva proesa –i la d’altres dones esportistes– va quedar llavors fora de focus. El 2025 va ser un any gloriós per a l’atleta, i a Birmingham s’ha guanyat l’Stay Gold que canten a aquesta gent imprescindible.