De moment, Almaraz

Les operadores (Iberdrola, Endesa i Naturgy) havien argumentat que la vida activa d’Almaraz podia ser prolongada sense cap risc, extrem que ha sigut avalat pel Consell de Seguretat Nuclear. Al mateix temps, especialment després de l’apagada del 2025, han posat sobre la taula, amb el suport d’organitzacions empresarials, sectors productius i representants dels entorns locals afectats directament pels tancaments, l’oportunitat de replantejar l’apagada nuclear, o com a mínim el seu calendari, mentre no estigui garantit que el parc d’energies renovables sigui suficient per alimentar un procés d’electrificació que ha d’escalar en els pròxims anys i mentre la xarxa de distribució no estigui adaptada a operar de manera segura i estable amb aquest nou model de generació.

No es tracta de plantejar un dilema entre nuclear i renovables (les principals accionistes, per exemple, d’Almaraz, hi estan també plenament implicades), sinó com i a quin ritme fer la transició i si és possible que el seu punt final sigui una apagada definitiva.

De fet, l’escalada de preus de gas i petroli pels conflictes d’Ucraïna i el Pròxim Orient fa que tant la nuclear com les renovables siguin una garantia de fre en els costos per al consumidor, i el pes de totes dues a Espanya es converteix en un element de competitivitat per a la nostra economia davant altres països més dependents dels combustibles fòssils.

El Govern central sosté la seva decisió únicament en aquest únic argument, el de l’impacte de les crisis geopolítiques, per aprovar una pròrroga limitada en el temps i que, sosté, no ha d’implicar l’horitzó de tancament de tots els grups nuclears del país el 2035. L’Executiu, així, modifica el seu plantejament inicial a partir de circumstàncies conjunturals sense voler rectificar algunes de les seves anteriors afirmacions, i intenta limitar el conflicte intern que es crea en la majoria governamental, sense èxit en vista de la reacció de Sumar.

El nou calendari deixa oportunament les decisions que s’hagin de prendre quan s’acostin les pròximes fites de l’agenda en mans del Govern que surti de les pròximes eleccions generals. Però ni la situació d’inestabilitat a les regions productores d’hidrocarburs té data de caducitat, ni hi ha garanties que les previsions d’augment de capacitat de les renovables (dels 8 GW actuals a 22 GW el 2030) que hipotèticament farien viable l’apagada nuclear puguin complir-se.

No es pot donar tampoc per segur que es puguin gestionar els tancaments i els seus residus amb una apagada simultània de quatre reactors el 2030, cosa que passaria si com diu el Govern la pròrroga d’Almaraz no va seguida d’un efecte dòmino a la resta del calendari de tancaments, de manera destacada Ascó 1 i Vandellòs 2. Si aquestes condicions finalment no es donen, s’acumularien els motius que obligarien a unes noves moratòries.

Però aquest escenari d’incertesa, davant l’alternativa d’una pròrroga més àmplia o d’un ajornament de la data final del procés, no ajuda a la planificació a llarg termini, ni de l’energia nuclear ni del desplegament de les renovables, quan això és precisament el que es necessita per garantir l’estabilitat, tant del subministrament com econòmica, que el Govern reconeix ara que cal assegurar.