Nivell de vida
La borsa paga l’estiu
Tots els estius hi ha converses sobre temes puntuals (l’eclipsi que ja va ser, La Odisea que segueix en cartellera) i temes recurrents. Entre aquests hi ha el clima, les meduses, els fitxatges del futbol, els incendis i els preus a l’alça dels restaurants. Demanes quatre calamars, uns musclos, unes croquetes i tomàquet per dissimular que ets sa, una canya, un vi i ja puja la factura a 50 per cap al xiringuito més normal. I si a més et dona per les postres ¡el rei del marge! i un cafè, afegeix-hi 10 euros més. És clar que, si en comptes del xiringuito, t’acostes el restaurant de moda tocant el mar o el clàssic de tota la vida del poble interior, la factura final supera el rècord de l’any passat. Tot d’un plegat, un 5% més com a mínim. Sense tenir en compte, com comentaven uns amics amb qui compartim taula i estovalles cada agost, que les racions continuen sent cada vegada més petites. En comptes de 38 patates fregides, 30. Els restauradors pensen en la nostra dieta. S’haurà d’agrair.
Però tant fa. Els menjadors, de tots els gustos i colors, estan plens. Almenys, en alguns llocs privilegiats on convivim indígenes amb amos de segones residències i guiris de països aparentment seriosos (Suïssa, França, Holanda, Alemanya) que quan arriben aquí es transmuten en uns gamberros socials.
Notícies relacionades¿Feliços anys 20 o la història va per barris? Hem passat de la pandèmia a la invasió d’Ucraïna i a la guerra al Pròxim Orient amb la por al cos, pensant que acabaríem immersos en una gran estagflació (inflació més recessió). No ha sigut així. Unes dades en fred, mitjanes que no responen del tot a les desigualtats que impedeixen que no tothom pugui beneficiar-se d’aquesta insòlita bonança. Des del gener del 2022 fins al juliol, la inflació ha pujat el 18,8%, segons l’INE. En el mateix període, l’augment del cost salarial brut per treballador, sense tenir en compte les cotitzacions socials, ho ha fet un 19,79%, fins a 2.403 euros bruts en el primer trimestre de l’any. La teoria: la croqueta d’avui té el mateix valor que la de fa quatre anys aplicant l’increment adquisitiu.
Més enllà de l’evolució dels salaris i ingressos derivats de l’activitat empresarial, la gran diferència respecte al 2022 és la revalorització del patrimoni familiar. No només es tracta del valor de l’habitatge, que no deixa de ser un immobilitzat, sinó de l’efecte riquesa generat per l’augment de les inversions en valors i actius financers. En quatre anys i mig, l’Ibex 35 s’ha revaloritzat un 133%, un percentatge que –punts amunt, punts avall– es repeteix en els grans índexs borsaris del món. Segons les xifres d’Inverco i el Banc d’Espanya, hi ha entre 6,5 i 7 milions d’espanyols que inverteixen en borsa o fons de renda variable. Tots ells, sempre que hagin invertit en una cartera diversificada, se senten avui més rics i consumeixen més tot i que els seus ingressos bàsics s’hagin mantingut estables. La borsa també paga aquest agost.
