Ministre tuitaire
Puente sense fonament
Sense les vacances de Pedro Sánchez a La Mareta també estaríem amb un govern acèfal. Si s’hagués quedat de guàrdia a la Moncloa tampoc veuríem un president de Govern al pont de comandament. Per això hi ha Margarita Robles, al camp de l’ordre, i Óscar Puente en pla dissolvent. La ministra de Defensa –no se sap si amb ple consentiment de Sánchez– va afirmar in situ la hiperespanyolitat de Ceuta alhora que el ministre de Transports feia un tuit per replantejar de passada la disjuntiva monarquia-república.
¿Quin dels dos ha donat més consol a les jornades estiuenques del president del Govern? Margarita Robles sap què pensa l’exèrcit, què sap el CNI i què podria fer la Corona per assistir Ceuta. Puente sap què vol el president, què sap la Moncloa i què podria representar posar en circulació el debat república-monarquia per reagrupar el que encara cueja de l’esquerra, de cara a unes eleccions anticipades. Amb aquest objectiu, Ceuta tan sols és una pedra a la sabata i no una qüestió d’Estat.
L’ofensiva del Marroc a Ceuta ha minvat la ja decreixent reputació diplomàtica d’Espanya a les institucions europees. Albares ha quedat a zero de manera aparatosa i el lobby marroquí campa ben a gust, en un terreny més delimitat que el que necessiten cobrir el lobby xinès o l’espionatge rus. ¿Quan i com Ceuta anirà desapareixent dels titulars? És de suposar que això depèn més de Rabat que de Madrid, com de costum.
És cert que el Marroc té un bon moment en les relacions amb els Estats Units i Israel, i no serà només coincidència que el Govern de Sánchez hagi operat de manera que perjudica les d’Espanya amb aquests dos països, aliats naturals per múltiples raons, com per exemple que Tel-Aviv i Washington van poder ser útils a Espanya en els moments més crítics amb Rabat.
Aquí es conjura una incapacitat flagrant del Ministeri d’Exteriors, molt en la línia del que va marcar el zapaterisme. Com a líder de l’antitrumpisme i de l’antifeixisme, Sánchez ha aconseguit una notable solitud, mentre que, en matèria migratòria, Meloni s’entén amb la socialdemòcrata Frederiksen i Ursula Von der Leyen veu amb disgust com el Govern d’Espanya contradiu els esforços de la Comissió Europea, amb l’agència Frontex.
Notícies relacionadesA la llarga, el tuit del ministre Óscar Puente pot ser que no tingui més importància que oferir un salvavides al nàufrag, però al final haurà incomodat tot el sector socialista que va buscant com aturar el despropòsit sanchista. Amb les dissensions internes al PSOE, que les faccions es vagin perfilant –com és probable– accentuarà el desarrelament del president del Govern. Això extrema la tensió entre sanchisme i constitucionalisme.
Ceuta és frontera d’Europa i ara, alhora, franja fronterera del sanchisme, amb sorres movedisses i una formulació molt explícita del descontentament amb el Govern de Pedro Sánchez. No hi ha eclipsi que alleugi aquesta tensió permanent mentre Ceuta se senti envaïda. Com a contribució a la inestabilitat, els tuits de Puente donen un cop de mà a Mohamed VI.
