La relliscada
Matt Damon no s’adona ni del clima
Em passa amb Matt Damon que sempre em sembla que té vint anys. Una criatura. El veig a les catifes vermelles amb la mateixa cara exacta d’El increíble Will Hunting, si de cas pot ser que els encarregats de maquillatge li vagin afegint algun cabell blanc perquè no sembli que ha fet un pacte amb el diable. És el cosí de Hollywood de l’incombustible Jordi Hurtado. Fa cinc lustres vaig pensar que no podia donar en absolut el perfil per encarnar Tom Ripley a la pel·lícula d’Anthony Minghella sobre el llibre meravellós de Patricia Higsmith, com podrà semblar un ésser humà recargolat amb aquesta pinta d’escolanet, però em vaig equivocar. També vaig desconfiar del seu fitxatge com a Ulisses a La Odisea de Cristopher Nolan, com interpretarà l’heroi homèric un actor que sembla un acabat de graduar d’Oxford, si sembla més jove que el seu fill Telèmac. Molt al contrari, surt airós del repte. Fins i tot els més conspicus hel·lenistes descontents amb l’adaptació de l’obra referencial han salvat de la crema el seu Odisseu guerrer, cansat, traumatitzat. Més gran. Ajuda la barba, és clar. Però ell ho clava. Una pel·lícula formidable i tres hores de refugi tèrmic, no sé que més volen els exquisits de la cultura que tant han qüestionat la recreació de Nolan del poema èpic. Massa lleugera, molt pesada, un càsting absurd, falten escenes, en sobren d’altres, no respecta el to original, fins i tot saboteja la història. Però serà per crítiques...
Matt Damon farà 56 anys a l’octubre i només és una criatura en la meva ment perquè té quatre filles grans. La segona, Isabelle, estudiant universitària i ara també model com a bona nepobaby, únicament veu les pel·lícules del seu pare que reben males ressenyes perquè li encanta fer-n’hi escarni. De les bones, passa de llarg. "Està buscant munició tota l’estona", ha dit l’estrella en alguna entrevista, lloant, no obstant, l’afilat sentit de l’humor de la noia i la seva gràcia quan es fica amb ell. Qualsevol mare d’adolescents acostumada a escoltar una dotzena de vegades al dia "mama, no t’adones ni del clima", només pot empatitzar amb Matt Damon, un paio intel·ligent que sap encaixar. Que arriba a la seva mansió de Los Angeles després d’un rodatge i s’emporta una rebuda del calibre de la que van donar els pretendents de Penèlope a Ulisses. Només queda escoltar amb paciència i desaparèixer amb la màxima dignitat quan els descendents et posen la proa, i et baixen de l’Olimp dels déus per convertir-te en un mortal obsolet i ple de defectes. Tota lluita per mantenir-se en un nivell de cotització acceptable està condemnada al fracàs. El mateix Damon ha explicat que el seu fill i germanes solen burlar-se de la seva manera de posar en els actes promocionals perquè sembla un robot. La Isabelle, a més, li critica els films normalets en què ha participat. "A La Gran Muralla l’ha rebatejat La muralla a seques perquè diu que no hi ha res gran, tret de la mateixa muralla", va explicar. La família sencera espera els comentaris àcids de la jove. Em pregunto si deu haver vist La Odisea i si li haurà agradat. Amb una mica de sort, després de seguir-lo en el seu llarg viatge de tornada a Ítaca i de veure’l a través dels ulls de Telèmac, el seu pare haurà tornat a ser el seu heroi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
