Si ens deixen triar

Tot i que ningú sap exactament què fa quan fa cas, el que la gent necessita, sobretot, és que li facin cas. Fem una taula, fem el menjar, fem una trucada, fem l’amor, fem temps, jo què sé quantes coses podem fer. Però, ¿què fem quan fem cas? ¿De quina matèria està fet el cas? Ni idea, però depenem d’ell. Podem portar a sobre durant anys el cas que ens va fer una professora a l’escola quan tots els altres ens consideraven idiotes. O el cas que no ens va fer el nostre pare aquella tarda en què vam arribar a casa amb un dibuix i vam estar 10 minuts esperant que aixequés els ulls del diari. Un cas, si atenem el que diu el diccionari, vindria a ser una raresa. Un cas clínic, un cas policial, un cas de corrupció, un cas urgent, un cas històric, un cas insòlit, etcètera. També hi ha casos perduts, que són aquells a qui potser se’ls ha fet massa cas. O massa poc, mai se sap.

–Aquest fill és un cas –diuen alguns pares amb gest enigmàtic.

Notícies relacionades

Drets infantils vulnerats

Auge del llibre, i en català

Els nens consumeixen molt cas. Mare, mira. Pare, mira. Mira com salto. Mira com em llanço de cap. Mira com llegeixo, com bramo, com condueixo la bici sense mans. No necessiten realment que els mirem, sinó que fabriquem per a ells aquesta substància misteriosa anomenada cas. Un nen a qui fan cas pesa més que un a qui no n’hi fan. Amb els anys aprenem a sol·licitar-ho de formes menys explícites. En lloc de dir "mira’m", publiquem un llibre. En lloc de cridar "fes-me cas", ens enamorem. De vegades emmalaltim. No dic que emmalaltim perquè ens facin cas, però és impressionant la quantitat de cas que es concentra al voltant d’un llit. O sigui que potser sí, potser emmalaltim per això, perquè ens facin cas.

Existeixen milionaris del cas. Polítics, actors, futbolistes, celebritats que reben quantitats industrials de cas i que, no obstant, en necessiten cada dia més. Amb el cas passa el mateix que amb els ansiolítics: que produeixen tolerància i addicció. Es necessiten cada vegada dosis més altes per obtenir-ne el mateix efecte. Si es pogués triar entre l’amor i el cas, la majoria de la gent triaria el cas.