Quan el cel mana

Una coincidència única en la història ha fet que l’eclipsi total que ha causat tanta expectació a Espanya també hagi estès el seu raig de foscor a la llunyana Islàndia, terra de gel i foc i no el forn a cel obert en què s’ha convertit aquest estiu la Península. La resposta de les institucions ha sigut la mateixa, cridant a la prevenció a les carreteres, que amenaçaven amb col·lapse, i a cuidar-se la vista. I tot i ser latituds tan diferents, ens ha agermanat el risc de núvols baixos que podien arruïnar la visió de l’històric episodi (a Islàndia al final va ploure). Però mai abans havien sigut tan consultades i escoltades les prediccions dels meteoròlegs, convertits en gurus en un món ple d’incerteses. Els mitjans dediquem més espai a donar les claus dels fenòmens ambientals, des de la temperatura cada cop més extrema fins a conats de rebentades tèrmiques i pluges.

L’eclipsi ha sigut una altra excepcionalitat d’aquestes que ens porten a reorganitzar la jornada: planejar el teletreball, avançar la sortida, calcular l’hora de sumar-nos a la carretera. Tot i que hem acabat mirant al cel per veure el sol negre, cada vegada hi ha més decisions que depenen d’una previsió meteorològica. On anirem de vacances –¿massa calor?, ¿risc de tifons?– , ¿què farem en el nostre temps lliure?, ¿com sobreviu l’economia que viu del turisme? Les terrasses que tanquen per calor humida, els festivals amb entrada que ens fa témer l’asfíxia i els cines frescos que s’omplen a l’agost.

Notícies relacionades

El compromís necessari en educació

"Frenar la dreta, cosa de tots"

La coincidència astral que ens va unir a Islàndia sota el mateix cel fosc em fa pensar com tendim als seus hàbits de vida. Els nòrdics viuen pendents de les previsions, entre ventisques i nevades que tanquen carreteres i paralitzen activitats durant part de l’any. Han après a conviure amb l’imprevist. Tenen fins i tot una expressió, tiletta reddast, que seria com: fes el que puguis, que d’alguna manera tot s’arreglarà.

Una filosofia pràctica, flexible i poc dramàtica per a temps en què el cel mana cada vegada més. Són mals temps per a la baixa tolerància a la frustració.