Dades econòmiques positives

Aquest juny, les cambres de comerç catalanes van fer pública la seva memòria econòmica anual, en la qual, davant els discursos que insisteixen que el creixement de Catalunya té els peus de fang si s’analitza des de les dades del PIB per càpita, afirmaven que des de la sortida de la pandèmia el 2023 l’economia catalana creix més i millor, amb més productivitat, creació d’ocupació i riquesa per càpita.

Ahir es va sumar una dada més als indicadors esperançadors que confirmen l’evolució positiva de l’economia catalana: la que indica que la constitució d’empreses va créixer al juny un 9,8% en termes interanuals, gairebé sis vegades més que en el conjunt d’Espanya. Catalunya va sumar 2.142 noves empreses al juny. A aquestes dades de creació d’empreses s’ha de sumar l’evolució de l’ocupació, que també ha sigut positiva al consolidar-se els quatre milions de treballadors als quals hem arribat recentment, amb 16.529 afiliats més a la seguretat social al juliol.

Les dades positives en termes d’ocupació i PIB sempre han de ser matisades: en un context d’increment de la població bàsicament per la immigració, en gran part atreta per llocs de treball de baixa qualificació, un creixement de l’economia en termes bruts però impulsat només per l’augment del volum de població pot emmascarar una economia amb una productivitat estancada i poc competitiva. I en molts moments ha sigut així. Però aquell informe de les cambres ja assenyalava que els indicadors més esperançadors no anaven en aquest sentit, sinó que assenyalaven un augment de la productivitat per hora treballada i del PIB per càpita, símptomes d’un creixement més equilibrat.

El ritme de creació d’empreses és coherent amb una transformació gradual del teixit productiu en el qual augmenten els sectors de més valor afegit, en els quals augmenta la inversió mentre es redueix el pes relatiu d’activitats vinculades al comerç, el transport i l’hostaleria. Ben enfocada, però gradual i amb molt camí encara per recórrer per igualar els indicadors d’economies més dinàmiques. L’economia catalana no s’enfronta a un relleu d’uns sectors econòmics per d’altres, sinó a la millora de la productivitat en tots i l’entrada en els quals ofereixen noves oportunitats. En aquest sentit, els viatges recents del president Salvador Illa a països d’alta tecnologia interessats per les oportunitats d’inversió a Catalunya van en la bona direcció.

Aquest creixement és desigual. I justifica que els qui se situen als marges –sense que el seu salari real, descomptada la inflació, hagi recuperat capacitat de compra en els últims anys, o que viuen les conseqüències de la crisi d’accés a l’habitatge– tinguin una percepció ben diferent de la que assenyalen les xifres macroeconòmiques, o la que experimenta la part de la població que té solucionat el seu horitzó habitacional. Però això no implica assumir les anàlisis més pessimistes: Catalunya compta avui amb un teixit empresarial innovador i amb importants clústers de desenvolupament en camps fonamentals per a l’economia del segle XXI, que constitueixen una sòlida base per atraure capitals, tecnologia i talent. Això ha de permetre aprofitar l’actual conjuntura per evolucionar cap a un model productiu de més valor afegit que permeti pagar millors salaris a més treballadors. Només així s’aconseguirà una correlació entre les dades de creixement i la percepció que els ciutadans tenen de l’evolució de l’economia catalana. Es tracta d’una oportunitat històrica per consolidar una economia més competitiva, i a aquest objectiu haurien de contribuir, de manera mancomunada, el Govern, les empreses i totes les institucions.