Editorial
ZBE a doble velocitat
La restricció del trànsit dels vehicles més nocius apareix com una necessitat que és del tot indefugible
La implantació de les zones de baixes emissions (ZBE) ha avançat en els últims anys entre dubtes i titubejos, des de l’aprovació el 2021 de la llei que les feia obligatòries a les ciutats de més de 50.000 habitants, i a les de més de 20.000 que sobrepassessin els índexs de partícules a l’aire. Espanya ha acumulat retards, en el desplegament de la normativa general i en la seva aplicació municipi a municipi, malgrat les pressions de la UE per complir els estàndards de qualitat atmosfèrica a les zones urbanes, que han arribat a l’extrem d’acabar amb condemnes de la justícia europea per la falta de mesures davant la contaminació a Madrid i Barcelona. Els ajuntaments, compel·lits a aprovar les seves pròpies ZBE i les ordenances que les regulen, s’han mogut entre la necessitat d’acatar l’imperatiu legal i la convicció que és necessari abordar un problema ambiental amb greus conseqüències sanitàries, d’una banda, i les resistències a aplicar una mesura que suscita un fort rebuig per part dels seus veïns, de l’altra. Aquesta preocupació és comprensible especialment en municipis de la segona corona metropolitana de Barcelona amb una població amb renda més baixa, amb un parc automobilístic envellit i els propietaris del qual encaren més dificultats per invertir en la seva renovació i, alhora, amb més dependència del transport privat i una xarxa de transport públic amb més insuficiències que als centres urbans compactes.
El retard en l’aprovació d’ordenances, condicionat també per la inseguretat jurídica que va causar la necessitat d’ajustar la ZBE pionera de Barcelona a diversos revessos judicials, va donar pas a partir de l’1 de gener d’aquest any a l’entrada en vigor (amb un parèntesi de quatre mesos per la crisi de Rodalies) de normes locals que en alguns casos converteixen en indefinides, o prolonguen almenys fins al 2029, les exempcions del compliment de la ZBE als residents a les mateixes zones on es restringeix el trànsit als vehicles més contaminants.
Les xifres de multes són un indici també d’una relaxació sancionadora que retarda la seva efectivitat real. A la pràctica ens trobem una doble velocitat en l’aplicació de les normatives ambientals, més exigent al nucli central de l’AMB i més laxa a la segona corona. Una moratòria implícita que alleuja els alcaldes de la pressió de fer coincidir una decisió incòmoda amb el calendari de les pròximes eleccions municipals, però que també respon a una realitat que força a un procés de transició més esglaonat. La prohibició de circular per les àrees definides com ZBE no és arbitrària. La mala qualitat de l’aire té una relació directa amb l’increment de les malalties respiratòries i cardiovasculars. I, mentre les anàlisis dels resultats de les restriccions no diguin el contrari (i si és així seria el moment de reavaluar sense prejudicis dogmàtics quines estratègies són més efectives), la restricció del trànsit dels vehicles més contaminants apareix com una necessitat indefugible.
Però, com en cadascun dels aspectes de la transició energètica, hi ha costos i alguns ho tenen més difícil per fer-hi front i han de trobar alternatives. Però de manera transparent, justificada i ben informada, sense que la multiplicació de contradiccions entre la norma aprovada i la seva aplicació pràctica acabi fomentant una confusió que la desvirtuï i porti a qüestionar-la.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
