Efemèride
Sense parlar de l’eclipsi
El columnista té dues regles que mai hauria de trencar. La primera és no escriure d’un futur previsible que serà desmentit per la realitat al publicar-se la columna. Per exemple: "És probable que X guanyi avui les eleccions, i ja sabem quin futur ens espera". Quan els lectors llegeixen la columna ja saben que X ha perdut les eleccions i ja saben quin futur espera al columnista. L’altra regla es pot dividir en dues. No escriguis del que tothom escriurà. És massa previsible, ja hi ha hagut experts que han parlat amb més coneixement de causa i, a més, el lector ja està fart de variacions sobre el tema. Per exemple: els incendis de l’estiu o l’arribada d’immigrants a Ceuta. L’opció B és escriure justament del que saps que és en el top cinc de l’actualitat. No pot ser que el lector cregui que no estàs al dia. Això sí, fes-ho amb una perspectiva nova i original, per difícil que sigui.
No obstant, la primera regla es pot trencar en un dia com avui, 12 d’agost. Hi haurà un eclipsi solar. No saps del cert si el cel estarà ennuvolat, però l’eclipsi tindrà lloc. No parlem de res més i, a aquestes altures, en sabem tots els detalls: l’hora, el percentatge de foscor, el recorregut del fenomen, la necessitat de disposar d’ulleres homologades. Al llarg de la història, les tenebres momentànies que viurem han sigut font d’observació científica, preludi i anunci de terribles desgràcies, eina de dominació (la informació és poder), consciència de viure en un cosmos abrupte, però regular, i admiració davant la meravella imposada, inalterable, constant de la naturalesa. També s’ha viscut com un atzar o una casualitat, una sorpresa sobrevinguda, o bé com la constatació de l’eficàcia dels càlculs astronòmics. Tot depèn, com dèiem, de la informació al nostre abast.
Notícies relacionadesQuant a la segona regla, provaré de parlar de l’eclipsi sense fer-ho. El món, almenys el món més pròxim, es dividirà en dos tipus de persones. Els que hagin vist la interposició de la Lluna entre la Terra i el Sol i els que s’hagin quedat a casa, potser involucrats ferotgement en exercicis amatoris o arraulits al sofà, potser mirant la retransmissió del fenomen en directe o potser mirant la repetició d’un partit del Mundial. Parlant de futbol, el gran Bill Shankly, mànager perpetu del Liverpool, deia que, si l’Everton (el rival més odiat) jugués una tarda al jardí de casa seva, es reclouria dins i abaixaria persianes i tancaria les finestres per no veure el partit.
Això també passarà. Hi haurà gent que no voldrà saber res de l’eclipsi, que s’entossudirà a portar la contrària. I es donarà el cas que, amb els anys, mentre els avis recordaran amb els nets la gran magnificència espectacular de l’univers, els que van voler fer veure que no n’hi havia per a tant també rememoraran que no van fer res especial, aquell dimecres, 12 d’agost del 2026. Així es creen les efemèrides, la memòria col·lectiva. Tots podrem dir on érem i què fèiem (o què no vam fer) tal dia com avui.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
