Fascinació

Aquesta nit miraré al cel

1
Es llegeix en minuts
Aquesta nit miraré al cel

No m’interessa especialment l’astronomia. La meva relació amb l’observació del vast univers es limita a una visita escolar al planetari de la meva ciutat, a la contemplació d’alguna posta de sol idíl·lica i a l’oblit sistemàtic d’aquella nit d’estiu en què plouen Perseids. No obstant, aquesta tarda ho tinc tot preparat per a una altra cita històrica. Repasso una vegada i una altra la previsió meteorològica per si he de canviar d’ubicació. Intento aconseguir algunes ulleres homologades de més, per si algun amic d’un amic endarrerit s’apunta a última hora. I, finalment, descarto un telescopi que havia aconseguit perquè, pel que sembla, contemplar un eclipsi a través seu sense un filtre solar certificat –que, per descomptat, no tinc– és perillós. ¿Com ho havia de saber? I, sobretot, ¿què pretenia fer jo amb un telescopi si ni tan sols sé com s’utilitza?

Interès absolut

Notícies relacionades

La sensació d’interès absolut per una cosa a la qual mai abans havia parat atenció no és nova. Em va passar fa tot just un mes amb el Mundial de futbol. Allí estava jo, a plens pulmons, donant indicacions absurdes a jugadors dels quals, fins a arribar als quarts de final, no sabia absolutament res: ni l’equip en el qual jugaven habitualment, ni, per descomptat, la posició que ocupaven ni tan sols, en alguns casos, el nom. Però allí estava jo: "¡Rodri, obre el camp, que així no anem bé!" ¿Obrir el camp? ¿Què dimonis sé jo de tàctica futbolística?

Doncs amb l’eclipsi, tres quarts del mateix. De sobte, soc una experta efímera en models de predicció meteorològica. Comparo mapes, reviso la nuvolositat prevista cap a l’horitzó i he descobert que els núvols baixos es poden convertir en un factor decisiu per aixafar-me l’espectacle. Demà no recordaré res. El meu cap haurà fet lloc per a la pròxima obsessió fugaç, aquell nou àmbit del coneixement que, durant unes hores o uns dies, ens semblarà únic, exclusiu, històric i irrepetible. Però, aquesta nit, jo –com gairebé tothom– miraré al cel.