Eclipsi
El sol dona un respir
El fenomen astronòmic més extravagant de què es té notícia consisteix que la Terra assoleixi per un sol segon l’equilibri geoestratègic en la seva òrbita, per mantenir en suspens però dempeus milers de milions d’éssers humans. Aquesta colla de desagraïts contemplen el miracle circense de la seva existència entre badalls, fins al punt de degradar-lo a una experiència "quotidiana", que literalment es repeteix cada dia. Aquí entra en joc el màrqueting, sens dubte l’arma de subjecció espiritual més poderosa des de les religions tradicionals. La propaganda persuadeix el populatxo que dos minuts de festeig ocultista entre el Sol i la Lluna justifiquen una experiència humana miraculosa. L’eclipsi promet més del que arribarà a aconseguir, però aquest desfasament entre l’expectació i l’espectacle és la part essencial de l’eclipsi com a èxtasi, que obliga a paralitzar l’activitat humana a les zones afectades. Per rematar la burla, s’adjunten unes ulleres essencials per a qui vulgui preservar els seus òrgans de visió, però que redueixen el dia més intens de la humanitat a una penombra borrosa. Equival a endarrerir els efectes especials més d’un segle, fins al rodatge de Viatge a la Lluna de Meliès. En un espectacle tou, perquè no es pot estar en contra d’un eclipsi.
Alineament
El Sol manté les persones amb vida, però ara conté la llavor de l’autodestrucció terrestre. Amb les temperatures globals més altes mai registrades, els dos minuts escassos de fred silenci solar suposaran l’últim segment de pausa bonancenca en un estiu d’espant. L’astre rei no reposa ni concedeix treva, tot just un sospir. Fa de cooperador necessari en una altra maniobra gegantina d’ensarronament. Igual que es converteix un actor d’estar per casa amb migranya en un monarca majestuós, es singularitza un instant del miracle encadenat de l’existència. Amb aquests ingredients tan elementals, es conclou un espectacle que serà més (no) vist que el gol de Ferran Torres. Els exaltats conclouran fins i tot que l’alineament dels astres supera en importància la final del Mundial, però s’equivoquen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
