Intel·ligència per ajudar (IxA)

Costa preveure com això impactarà en el nostre dia a dia i en el nostre entorn. Som conscients que està transformant la nostra manera de relacionar-nos i d’enfrontar-nos al coneixement i a les formes d’aprenentatge. Però reconeixem una clara ignorància sobre fins on són capaces de fer-nos arribar les grans tecnològiques. I davant d’aquesta incertesa i la sensació de fragilitat que aquesta provoca, ens refugiem en els avantatges que ens aporta i en la comoditat amb què ho fa. Amb un format intuïtiu, ens deixem portar per la facilitat d’ús i ens atrau l’enorme capacitat que ofereix de complementar-nos (ja no cal recordar els telèfons dels amics, ja no cal recordar el nom d’algun ministre de fa uns anys o la data exacta d’un esdeveniment passat).

No calia esperar gaire perquè aquestes virtuts es traslladessin al món empresarial i s’instaurés sense discussió el convenciment sobre l’enorme capacitat de guanyar productivitat, a base d’assolir més rapidesa i fiabilitat en les tasques en què es pot recórrer a la intel·ligència artificial. El salt ha sigut immediat per passar a afirmar sense embuts que aquesta nova eina converteix en redundants tants "intel·ligents naturals" que fa anys que treballen en una tasca (perquè la seva experiència acumulada sempre serà inferior que la que pugui atresorar la IA), o que –segons confirmen les grans multinacionals– fa innecessària la incorporació de la gent més jove (perquè el seu impuls i il·lusió no substitueix la solidesa del sistema computacional).

Més que pensar com la IA ens pot substituir, hauríem de treballar en com ens pot complementar. Arriba la intel·ligència artificial en un món en què hi ha massa coses que no funcionen, en serveis que els ciutadans patim amb desolació i alts nivells de frustració. Serveis públics o serveis privats. Perquè és tan frustrant intentar adreçar-se al taulell de Rodalies com parlar amb objectes perduts d’una companyia aèria, o trucar a una companyia telefònica perquè et donin de baixa una línia. Igual de frustrant que obtenir informació sobre horaris d’atenció al públic en una clínica, hospital o CAP. Provoca no només frustració sinó també indignació i fins i tot ràbia, quan intentes pagar la matrícula d’un curs a la universitat o en una escola privada, sigui un curs per a gent gran o sigui un curs d’estiu per a un jove que vol complementar els seus estudis: ja no es pot pagar des del taulell perquè només s’ofereix el pagament a través del web.

Hem allunyat la gent del tracte directe, de la relació humana que fa possible l’ajuda i la sensació que aquell servei està pensat per als altres, per a gent que hi està interessada. Hi ha massa coses que no funcionen, que han abandonat el tracte personalitzat per caure en els avantatges de l’automatització. Davant d’aquesta situació, si tots estem d’acord que la tecnologia ha arribat a una nova fase que permet guanyar rapidesa i eficiència, ¿per què no pensem en com humanitzar el tracte en el servei i, en lloc de parlar contínuament d’acomiadaments, pensem en com facilitar l’atenció al públic perquè sigui més humana a partir d’una utilització d’aquesta intel·ligència artificial que ho acosta tot i ho agiliza tot?

Notícies relacionades

Entre el rearmament i la pau

Prendre’s seriosament Aitana

Servei més humanitzat

Pensem en com convertir aquesta eina tan artificial en un instrument que ens humanitzi en la relació i permeti ajudar els altres, per garantir que els serveis es prestin amb qualitat, rapidesa i concreció: canviem les eines i aprofitem la intel·ligència artificial per aconseguir un servei més humanitzat. Substituïm la "IA" per la "IxA". Fem possible que els serveis siguin prestats per una "intel·ligència per ajudar", amb els fonaments que permetin les noves tecnologies, però amb el tracte humà i la relació directa de sempre.