Molt més que una crisi migratòria

El Marroc considera que Ceuta i Melilla són dues ciutats marroquines tot i que es troba amb la dificultat que nosaltres no hi estem d’acord. Per nosaltres són dues ciutats espanyoles poblades per espanyols. Tenim un problema irresoluble amb què haurem de conviure, "comportar" diria Ortega, i això exigeix fermesa quan sigui necessari i no afalacs a la col·laboració del Marroc en matèria migratòria perquè és molt millorable. 72.000 persones no són una pastera que surt d’una platja fosca manejada per una màfia, perquè 72.000 persones entrin a Ceuta fa falta molta organització i que les forces de seguretat marroquines mirin cap a un altre costat, com mostren alguns vídeos. Tahar Ben Jelloun, l’escriptor marroquí més conegut a Europa, explica que va sentir "ira i vergonya" quan sortia de la recepció que aquell mateix dia oferia Mohamed VI a Tetuan amb motiu de la Festa del Tron i es va trobar amb milers de joves que es dirigien alegrement cap a Ceuta davant la mirada indiferent dels gendarmes marroquins. Un centenar es van ofegar.

El 2021, 10.000 marroquins van assaltar Ceuta. Aquesta vegada han sigut set vegades més, fins a arribar a gairebé el 100% de la població de la ciutat (83.000 persones), que està comprensiblement acovardida davant el que ha passat. És una barbaritat. Fallar una vegada no està bé però es pot excusar. Fallar dues vegades és inadmissible perquè revela que o no es van prendre mesures o que les que es van prendre van ser insuficients i que a més t’han agafat amb els pantalons abaixats. I com que on n’hi ha dos n’hi ha tres, el que ha passat es tornarà a repetir si no fem res per impedir-ho.

I si la primera vegada en van ser 10.000 i la segona 72.000, la tercera en poden ser 150.000 i llavors els expulsats no seran els invasors, sinó els 83.000 habitants de la ciutat. No ho podem permetre. El 2002 Perejil ens importava molt poc però el Govern va reaccionar amb fermesa per evitar que el Marroc s’equivoqués més greument a curt termini. Aquesta fermesa ens va donar tranquil·litat durant 20 anys. És trist que ni llavors ni ara el Govern hagi tingut el suport de l’oposició. En aquestes qüestions cal estar units.

Segons la meva opinió les dues raons més importants que expliquen el que ha passat són la pesada repetició a l’altre costat de la frontera que Ceuta i Melilla són ciutats marroquines irredemptes, i el fet que la renda per càpita a Espanya sigui vuit vegades més alta que al Marroc (39.000 dòlars davant 4.600). Els immigrants busquen feina i una vida millor i creuen que a Espanya es lliguen els gossos amb llonganisses (de pollastre). Mobilitzar-los és molt fàcil.

El Govern ha necessitat el concurs del Marroc per repatriar amb rapidesa tanta gent i, en conseqüència, ha evitat crítiques públiques. Però d’allà a piropejar-lo hi ha una tirada. Perquè si n’han tornat 70.000, això vol dir que almenys 2.000, molts menors, s’han quedat a Ceuta. No és per lloances i m’estranya que el ministre Albares esbronqués l’ambaixador italià i no l’ambaixadora del Marroc. No entenc tants miraments amb un veí que o va ser còmplice del que va passar o va ser incompetent per no impedir-ho. Aquesta debilitat garanteix problemes futurs, com ara el repartiment d’aquests menors els produirà entre el PP i Vox per a alegria de Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

El compromís necessari en educació

"Frenar la dreta, cosa de tots"

Preocupa també el front europeu, en què el tema migratori és d’una extrema sensibilitat perquè ajuda a créixer la ultradreta que va obtenir 4% del vot en les eleccions al Parlament Europeu de 1984 i que va arribar al 20% en les del 2024. Els europeus no estan contents amb la regularització massiva de Sánchez ni estan d’acord amb el poc que gastem en Defensa. Ens consideren insolidaris. Aquesta soledat relativa no ens convé perquè hi haurà més crisi amb el Marroc i necessitarem el suport dels nostres socis i també dels Estats Units on el Marroc, en un altre error greu de la nostra diplomàcia, guanya influència a costa nostra.

Ara només espero que el Govern permeti anar aviat a Ceuta al rei Felip VI. Ell ho desitja i els ceutins ho necessiten. No hi ha estat mai. I si a Rabat no li agrada... que begui aigua, molta aigua.