Actuar ja per guanyar el futur

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Actuar ja per guanyar el futur / 5

Els municipis que acullen les centrals nuclears actives a Catalunya, Ascó I i II i Vandellòs II, ja fa uns anys que despleguen iniciatives per desenvolupar activitats econòmiques, des del turisme fins al sector agroalimentari de qualitat, que complementin el pes que, més enllà de la seva aportació a l’economia general, tenen en el seu entorn. Al mercat laboral local, en la fixació de la població al territori, amb 4.000 llocs de treball directes i indirectes, i en els ingressos que sostenen els serveis municipals. En aquest procés de diversificació tenen un paper central els Fons de Transició Nuclear (FTN), compensació procedent de la fiscalitat de l’energia que arriba ara a la quarta convocatòria. Amb l’objectiu de preparar les comarques afectades davant les dates previstes per a l’apagada nuclear (Ascó I el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035), els FTN ja hauran repartit, incloent la partida de 35 milions d’euros per al 2026 que ha activat la Generalitat, més de 120 milions d’euros per finançar la diversificació econòmica de la zona.

Amb aquesta aportació es financen des de petites iniciatives de reindustrialització local, com la renovació de maquinària d’una impremta amb cinc treballadors, de modernització, com una empresa de creació de software vinculat a l’energia, o projectes d’envergadura de país com el Centre d’Innovació, Recerca i Formació a Eficiència i Energies Renovables (CIRFER), una institució que vol continuar oferint ocupació altament qualificada mantenint Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al nou mapa que s’obre amb la transició energètica. A la mateixa regió de les Terres de l’Ebre, un projecte d’escala encara més gran, la gigafactoria d’IA a Móra la Nova, que competeix per atraure fons per valor de 5.000 milions d’euros de la Unió Europea, és el projecte més gran en l’horitzó per fer que l’activitat econòmica alimentada per l’energia que es genera en aquestes comarques també es desenvolupi.

No obstant això, l’horitzó de l’apagada nuclear que va fer imperatiu posar en marxa aquestes iniciatives de reemplaçament és lluny de ser segur. Només per començar, el possible ajornament del primer tancament en potència, el d’Almaraz, arrossegaria tot el calendari que hauria de seguir. Però s’estan acumulant les raons per dubtar de tot el procés. L’electricitat només alimenta el 25% del consum energètic a Espanya, i tot i que el desenvolupament de les renovables segueix a bon ritme, la necessària electrificació de més sectors industrials i del consum domèstic i de mobilitat hauria d’augmentar a un ritme encara més gran de l’actual aquest percentatge. I hi ha raons per argumentar que, almenys durant un procés de transició més llarg de l’esperat, l’energia nuclear (que a Catalunya va aportar el 2025 el 56% del consum d’electricitat) continuï sent un suport necessari per alimentar aquest increment de la demanda i l’estabilitat d’un sistema de distribució que encara s’ha d’acomodar a la discontinuïtat de les fonts d’energia renovable.

Les iniciatives de reindustralització de les Terres de l’Ebre resulten vitals en la perspectiva que el calendari de l’apagada nuclear es compleixi. Però serien igualment necessàries per assegurar el futur d’aquestes comarques si s’ajorna el tancament de les centrals fins que esgotin la seva vida útil a un cost competitiu, o les alternatives estiguin madures per satisfer una demanda creixent, una cosa que de moment no resulta tan immediata com es va poder preveure fa uns quants anys. O fins i tot si la demanda energètica i l’evolució de la tecnologia (en cost, eficiència, seguretat, subministrament i emmagatzemament dels residus) evoluciona fins a donar, fins i tot, una segona oportunitat a l’opció nuclear, en què el seu entorn local pugui ser no només generador, sinó consumidor, garantint el seu futur amb progrés i treball.

Inicia sessió 0 Comentaris