Tots els ulls posats en l’eclipsi
Si donem un cop d’ull a Google Trends, aquest oracle contemporani que mesura el que ens obsessiona a tots –perquè tots ja som usuaris–, pot traçar un mapa bastant precís: a Espanya estem abocats a l’eclipsi. On el podem veure, com el podem veure i, sobretot, com podem no sortir-ne malparats. Les ulleres homologades que han colonitzat aparadors i bàners venen amb instruccions gairebé litúrgiques. I no és cap exageració. N’hi ha prou amb revisar l’arxiu de l’últim eclipsi total als Estats Units per trobar una allau inquietant de recerques sota l’epígraf Em fan mal els ulls. Les retines, en aquest espectacle radicalment visual, són el bé que cal preservar.
Però no es tracta només de mirar. Els experts anticipen un descens sobtat de la temperatura i aquell instant estrany en què els ocells emmudeixen. Fascinant, ¿oi? Hi ha abundant literatura científica i periodística sobre fenòmens similars que ja hem travessat com a societat i ens donen una idea del que ens vindrà. Per això, aquest 12 d’agost s’assembla menys a una cita astronòmica que a un simulacre de protecció civil. Des de la mobilitat extrema –es calcula el desplaçament d’1,5 milions de persones només per carretera– que ha posat en alerta hospitals i serveis d’emergència, fins a la solidesa de la infraestructura energètica.
Notícies relacionadesPerquè fins i tot el sol, a l’amagar-se, té conseqüències logístiques. La caiguda abrupta de la producció solar ja figura en els plans de contingència de la xarxa elèctrica, mentre les operadores de telefonia es preparen per a un estrès inèdit: el de l’estríming simultani de tot un país mirant al cel. Un esdeveniment que condensa quatre excepcionalitats en una sola escena: el pols col·lectiu d’un Cap d’Any amb el seu minut exacte, una operació sortida comprimida en hores, la marea humana d’un gran concert o un partit amb horaris rígids, i la imprudència festiva d’una nit de Sant Joan, amb el seu balanç habitual de ferits.
Un repte total per al qual faltaran ulls un mes d’agost que fa temps va deixar de ser sinònim de rutina i previsibilitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
