Homer va a Hollywood
Feia temps que en el cinema —el de pantalla gran, vull dir, no el de plataforma digital— no es veia un fenomen com el de L’odissea de Christopher Nolan. Primer hi va haver la promoció, amb la publicitat i el tràiler insistent a totes les xarxes socials, i després, un cop estrenada, un regueró d’opinions de tota mena, a favor i en contra. Sovint les més irades i crítiques han estat les dels lectors i estudiosos dels clàssics, com Mary Beard, i com Emily Wilson, la traductora més recent de L’odissea en anglès. És, tanmateix, una querella estèril i previsible: una pel·lícula amb un guió adaptat d’una ficció escrita no és més que una lectura personal, i són raríssimes les adaptacions que milloren una novel·la.
Sigui com sigui, em sembla remarcable que Hollywood es refiï d’un gran clàssic de la literatura, ple d’històries fabuloses i moments emotius, per fer que el públic majoritari alci la vista de la pantalla del mòbil i torni a omplir els cinemes. És com si, amb el mestratge de Nolan (i amb un pressupost que podria fitxar mitja davantera del Reial Madrid), Hollywood redoblés l’aposta per tornar a una època daurada.
Notícies relacionadesCasualitats de la vida, aquesta confiança en la literatura l’he retrobat en un bon documental que he vist fa poc. Dirigit per Rob Garver, Pauline Kael: l’art de la crítica (a Filmin) repassa la vida i la carrera d’aquesta crítica de cinema implacable que va definir tot un estil des de les pàgines del ‘New Yorker’. En més d’una entrevista va manifestar que per a ella els llibres i la lectura eren inseparables de la passió pel cine, gairebé com vasos comunicants. L’any 1962, després de veure Lawrence d’Aràbia, de David Lean, Kael va escriure: "És el film més culte, intel·ligent, elegant i bell de tots els films moderns, espectaculars i cars. Tant de bo no s’hagués fet mai: vull que em tornin el meu T. E. Lawrence! Aquests homes de gran talent, ¿per què han de fer una imitació del passat, simplificant la història i servint-se de les seves idees postfreudianes per convertir un gran home i un gran escriptor en un narcisista sàdic i amb un complex messiànic?".
Han passat més de 60 anys, però som allà mateix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
