Un estiu en crisi

Tot just controlats els desoladors incendis, es produeix l’assalt de desenes de milers de persones a la frontera de Ceuta. I veiem com la pressió sobre una part de la frontera exterior de la UE no s’ha considerat una responsabilitat comuna, sinó que ha produït una alarmant ruptura de la solidaritat europea, amb crítiques sense fonament d’alguns països, en particular Itàlia, per raons ideològiques o d’oportunisme polític.

Al final, les crítiques a Espanya van quedar en no res en la reunió del Consell de Ministres de l’Interior, però el mal a la imatge de la unitat europea ja estava fet. I, mentrestant, els fronts de conflictes bèl·lics no milloren o empitjoren. A Gaza continua la dramàtica contradicció entre els discursos i els fets. Nou mesos després de l’acord apadrinat per Trump sobre un alto el foc que havia de posar fi a la guerra, 1.200 palestins han mort sota els bombardejos d’Israel, que ha augmentat el seu control sobre la franja, ocupant ja més del 70% del seu territori.

Ara, Trump anuncia un nou acord per al desarmament de Hamàs. Però simultàniament, els intensos bombardejos provoquen 18 morts a Gaza en una de les jornades més mortíferes de les últimes setmanes. Els ministres radicals del Govern de Netanyahu continuen proclamant que l’objectiu és el control total de la Franja. Malgrat els triomfalistes anuncis de Trump, l’equip de tecnòcrates palestins que va sorgir del seu Consell per a la Pau no ha sigut autoritzat a entrar a Gaza i el desplegament de la força internacional tampoc s’ha produït.

En realitat, qualsevol avanç a Gaza depèn del que decideixi el govern de Netanyahu, però aquest està més preocupat per les eleccions legislatives de l’octubre vinent, que contribuiran a la radicalització de la societat israeliana. Així, mentre nosaltres estem absorbits pels nostres problemes, a Gaza més de dos milions de persones continuen intentant sobreviure en condicions extremament precàries enmig de les runes, de les escombraries i les malalties. I la destrucció sistemàtica del sud del Líban continua per evitar que la població desplaçada per la guerra pugui tornar a casa seva.

A Cisjordània ocupada, el que viuen actualment els palestins supera la violència ordinària i correspon exactament a la definició de terrorisme. Es mira de crear un impacte psicològic, infondre un sentiment de por, d’inseguretat permanent, fer-los comprendre que l’estat d’Israel no està obert a cap compromís i que han de renunciar a tota aspiració d’independència.

Aquesta violència aterreix comunitats, pobles sencers a l’atacar les seves mesquites, les seves infraestructures agrícoles o econòmiques, al confiscar terres o agredir-los físicament. Encara que els autors d’aquests actes siguin grups reduïts, tenen el suport de gran part dels altres colons instal·lats a Cisjordània ocupada per raons econòmiques. I pocs són els països europeus que han prohibit les importacions procedents d’aquestes colònies il·legals.

A l’Iran, Trump continua perdent el poc que li queda de credibilitat, mentre un dia anuncia que reprendrà els bombardejos d’una manera apocalíptica i l’endemà que està en una fase de negociació que permetrà reobrir l’estret d’Ormuz. Mentrestant, les borses continuen ballant al compàs de les expectatives que aquests anuncis produeixen sobre el preu del petroli.

Notícies relacionades

Drets infantils vulnerats

Auge del llibre, i en català

A Ucraïna, Kíiv continua els seus atacs de llarg abast sobre el territori rus amb l’esperança d’asfixiar la seva economia. I Rússia intensifica els bombardejos contra les ciutats ucraïneses aprofitant l’esgotament de les seves reserves de míssils antiaeris. La guerra a l’Orient Mitjà ha disparat la demanda i per a Washington els seus clients del Golf –que paguen al comptat– tenen prioritat.

En aquest escenari, no es pot esperar massa de la UE a l’Orient Mitjà. Però la nostra ajuda a Ucraïna continuarà sent vital per a la seva supervivència.