‘Pianicidi’ a Barcelona
Vaig llegir en aquestes mateixes pàgines la notícia del pianicidi, de l’atemptat contra el piano de cua solar instal·lat de manera permanent a la plaça de Catalunya pels organitzadors del Concurs Internacional de Piano Maria Canals. ¿Què té al cap algú que ataca una cosa així? Que, no content de posar-se a arrencar-li tecles a l’instrument, el ruixa amb àcid líquid (com a una dona a qui un fanàtic venjatiu intenta desfigurar) i el fa malbé tan profundament que caldrà recosir el mecanisme per dins, gairebé, gairebé ressuscitar-lo.
Vaig discutir l’assumpte amb un músic. Segons ell, la cosa és tan simple com que hi ha gent capaç de tot. "Gent sense res a guanyar o a perdre, o això es creuen, gent que va pel carrer carregant matxets i sí, xeringues amb àcid". Truculenta, depriment explicació que podria ser certa.
El cas és que no és suficient per mi. ¿Per què vandalitzar precisament un piano? No crec que això es faci pels mateixos motius que algú vandalitza una sinagoga, un cementiri o fins i tot un contenidor. Al darrere de cada acte, per impulsiu que sigui o sembli, hi ha sempre una decisió. Una elecció.
Notícies relacionades¿Per què triaria algú fer mal a un piano de cua que, a més, estava a la via pública, a l’abast de tothom? ¿En quina ideologia, credo o perversió hi cap això? ¿Què defineix un piano? L’instrument es va inventar cap a l’any 1700 a Itàlia per superar les limitacions del monocord, el clavicordi i el clavicèmbal, dotant les tecles d’un mecanisme percutor de les cordes que permetés, a qui el tocava, tocar amb matisos. Exercir més o menys pressió, modular el so. Per això el seu nom original va ser clavicémbala col piano e forte (literalment, ‘clavicèmbal que abasta so suau i fort’). D’aquí a pianoforte, piano avui dia.
Esgarrifa que algú hagi pogut sentir la necessitat de destruir això. Esgarrifa encara més que ningú em sàpiga explicar per què. ¿A què ens enfrontem exactament si qualsevol dia ens trobem de cara amb el pianicida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
