A prop del Sol, com Ícar

1
Es llegeix en minuts
A prop del Sol, com Ícar

Matias Chiofalo - Europa Press

Als països als quals Isabel Díaz Ayuso enveja, hauria de dimitir per comprar-se amb fons públics un àtic de sis milions d’euros i mig miler de metres quadrats, tot i que seria felicitada a Nicaragua i a Corea del Nord. La presidenta de la Comunitat de Madrid va empitjorar la seva posició en el tauler a l’adjudicar el luxós immoble a tasques burocràtiques per a les quals no estava autoritzat. Aquesta cortina de fum la va obligar a tornar a mentir, ara esgrimint la ignorància de la normativa en la màxima instància urbanística de la capital. La número u del PP de Madrid ja va sortir socarrimada després del seu atac de pànic en els incendis, on la seva única tasca ressenyable va consistir a replicar merescudament als insults d’Óscar Puente. El seu trumpisme immobiliari l’ha carbonitzat, i potser impedirà que també copiï la idea d’un heliport a la Puerta del Sol.

Notícies relacionades

La passió d’Ayuso pels àtics multimilionaris certifica que no vol ningú per sobre. La supremacia inclou, sens dubte, el desvalgut Feijóo, però també la reina d’Espanya, vegeu el molt divulgat vídeo sobre la nul·la interacció entre totes dues. El tòpic "de Madrid al cel" havia de saltar del simbolisme a l’elecció de residència, a la madrilenya més prestigiosa de tots els temps.

Tot i que el primer publicista de la presidenta madrilenya no és Miguel Ángel Rodríguez sinó Pedro Sánchez, l’assessor més indocumentat hauria interromput la compra sumptuària. Es pot assumir, per tant, que la política de luxe ja vola per lliure, i el pis suprem la col·loca tan a prop del Sol com Ícar. ¿Per què es comet un error tan greu? Perquè de l’a a la z, s’assumeix que Díaz Ayuso o Rodríguez Zapatero estan infectats únicament pel virus del poder, que els immunitza davant temptacions més prosaiques. És fals en els dos casos, els diners sempre queden per sobre en l’escalafó, i les seves víctimes dissimulen la cobdícia com una devolució de serveis prestats. La dedicació gairebé exclusiva de la presidenta de Madrid a la compra d’àtics confirma que l’ultraliberalisme comença per un mateix.