Migrants per tapar àtics
Decenas de personas procedentes de Marruecos intentan cruzar la frontera de Ceuta /
En l’era de les viralitzacions globals, les imatges de milers de joves disposant-se a entrar de cop en un país veí no poden ser producte de cap moviment espontani. El que s’ha buscat, per damunt de tot, és impacte mediàtic, sensació d’apocalipsi, caos absolut. El terme que es vol imposar a les xarxes és invasió, la paraula que va fer servir Elon Musk i que va repetir com un lloro tota la dreta extrema. La segona fase de la calculada onada mediàtica són els saquejos de botigues i els desordres públics. ¿On s’ha escrit el guió d’aquesta apocalipsi migratòria?
Perquè quedi clar i no ens enganyem: les portes de Ceuta no les ha obertes el Marroc, sinó Trump. O més ben dit: la dictadura marroquina només és el majordom de l’extrema dreta americana, que té en el Govern d’esquerres d’Espanya una insuportable espina clavada. Massa humiliacions rebudes en les cimeres de l’OTAN, a les xarxes socials, en les manifestacions contra Israel, en la conversa global. L’encant internacional de Sánchez i la seva aura antifeixista havien de rebre un escarment, i el feixisme trumpista ha decidit obrir les portes de l’infern.
Al cap de pocs minuts de la riuada de Ceuta, Trump va atribuir el fenomen "a les polítiques de l’extrema esquerra", fent servir el mateix llenguatge que alguns dels nostres opinants patris. En la subhasta planetària dels ultres, l’Espanya de Sánchez és l’última gran peça de caça major; per això, de Musk a Milei passant per Meloni, Abascal o Orriols, tots han sortit a recitar la mateixa lletra del mateix llibret. El Marroc, de passada, es venja del viatge de Sánchez a Algèria i aconsegueix cobrar un preu per la retirada, però en aquesta partida planetària el rei marroquí és simplement un aprofitat lateral dels depredadors globals.
Notícies relacionades¿I a Madrid? Feijóo i Abascal, com sempre, a remolc, surfejant l’onada global. Amb la crisi ceutina, el PP dissimula que a la presidenta madrilenya l’hem tornada a agafar amb un àtic entre les mans. No hi ha res com uns quants immigrants per tapar que Ayuso volia comprar un immoble amb diners públics, la tercera vegada que –després de l’aparthotel de la covid i el pis del xicot– es veu involucrada en draps bruts immobiliaris. A la comunitat d’Espanya on més ha pujat el preu dels pisos, on l’habitatge s’ha convertit en un luxe per a rics, la presidenta continua jugant al Monopoly amb els diners aliens. A qualsevol país mínimament seriós, se n’aniria a casa per molt menys que aquest escàndol gegant. A Madrid, n’hi ha prou amb la feina minuciosa dels esbirros de Trump per tornar a socórrer la seva podrida política institucional.
Els rius de gent saltant l’espigó d’El Tarajal ens han ensenyat a discernir, almenys, que no som al davant un moviment migratori, sinó, ras i curt, davant d’una revenja. La dreta global envesteix rabiosa l’últim bastió de l’esquerra. Mentrestant, al llogarret gal de Sánchez, bombardejat per terra, mar i aire, només queda un verb: resistir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
