Sembla que guanya però Israel perd

Com Obama i Biden, Trump desitja desenganxar-se de les guerres impopulars de l’Orient Mitjà per dedicar-se a la Xina i alhora constata que els seus interessos i els de l’Estat hebreu no són els mateixos

M’imagino Bibi Netanyahu com un ocell de mal averany que xiuxiueja a l’orella d’algú que té el cap ple de pardals. Aquesta setmana ha anat a Washington mentre els seus desacords creixen des de l’inici de la guerra amb l’Iran, en què Bibi va arrossegar Donald sense aconseguir cap dels objectius proposats: el règim iranià continua viu, no han destruït els seus míssils i tampoc han acabat amb el seu suport a Hamàs, a Hezbol·là, a les milícies xiïtes de l’Iraq i als houthis del Iemen. A més, l’estret d’Ormuz està tancat i Trump sembla haver perdut interès en la negociació del dossier nuclear. La gran ironia és que el millor que es pot esperar d’aquesta negociació nuclear, si finalment es produeix, és una cosa molt semblant, però pitjor, que el que va fer Obama el 2015 i que si Trump no ho hagués denunciat ens hauria estalviat les bombes d’avui. I una cosa semblant passa a Ormuz, on l’objectiu és tornar a la situació que hi havia abans de l’inici del conflicte. Si hi ha guerres estúpides, aquesta s’emporta la palma. La prioritat de Netanyahu és acabar amb l’amenaça nuclear de l’Iran perquè té eleccions el 27 d’octubre i només el 33% vol avui la seva continuïtat, i la prioritat de Trump és reobrir Ormuz perquè també s’acosten les seves eleccions de mig mandat i pot perdre el control de la Cambra i complicar-se molt la governabilitat. Mentrestant, continua jugant –no se sap si seriosament o de broma– amb la idea de presentar-se a un tercer mandat (!), com va quedar clar durant el recent sopar amb els corresponsals de la Casa Blanca.

Hi ha un distanciament creixent entre els Estats Units i Israel que va començar fa anys, quan Netanyahu es va dirigir al Capitoli per criticar no gaire diplomàticament el seu amfitrió, el president Obama, perquè negociava un acord nuclear amb l’Iran. Allò va molestar els demòcrates i va posar fi al que fins aquell moment havia sigut un suport bipartidista a Israel. El posterior suport indissimulat de Netanyahu a Trump li va alienar definitivament les simpaties del Partit Demòcrata, que no ha reconquistat, sinó tot el contrari amb la seva desproporcionada resposta a les barbaritats de Hamàs a Gaza. Fa uns quants dies, 40 senadors demòcrates es van oposar a una venda d’armes a Israel, una cosa impensable abans. I ara la guerra de l’Iran també li ha fet perdre el suport d’importants personatges del moviment MAGA, que són republicans contraris a implicar-se en guerres. A més, Israel està atrapat en un parany, perquè Teheran exigeix que un alto el foc a Ormuz inclogui el Líban i si Netanyahu continua bombardejant-lo se l’acusarà de boicotejar la treva (en una ostentació de refinament intel·lectual, Trump li ha dit "boig de merda") i si no ho fa els socis extremistes i l’oposició l’acusaran de debilitat i de sotmetre’s als dictats de Washington. No guanya mai.

Notícies relacionades

Un altre assumpte en què Donald i Bibi no estan d’acord és el recent acord nuclear entre els EUA i l’Aràbia Saudita, que Israel rebutja, tot i que l’exigència d’última hora de Trump que Riad s’incorpori als Acords d’Abraham i estableixi relacions diplomàtiques amb Israel ha tranquil·litzat una mica Netanyahu, perquè sap que els saudites no poden acceptar aquesta condició si ell no obre una via per a la creació d’un Estat palestí. I això l’israelià no ho farà mai, perquè ha consagrat tota la seva vida a impedir-ho.

Com Obama i Biden, Trump desitja desenganxar-se de les guerres impopulars de l’Orient Mitjà per dedicar-se a la Xina (també vol retirar forces d’Europa), alhora que constata que els seus interessos i els d’Israel no són els mateixos, una cosa que també alguns nord-americans espavilats comencen a percebre. Gràcies al recolzament dels EUA, Israel s’ha convertit en el país més poderós de la regió, però ha perdut suports a Washington i la seva imatge al món també s’ha deteriorat enormement, amb acusacions de crims de guerra a Gaza (i també contra els colons de Cisjordània) i fins i tot amb una acusació de genocidi davant el Tribunal Internacional de Justícia. El resultat de tot plegat és que Israel és més poderós que mai però està més sol que abans, i això és molt mala notícia. Per això Bibi ha anat a Washington, a mirar de convèncer Donald, que ja sabem que es deixa influir per l’últim amb qui parla, mentre creix la guerra de l’Iran.

Temes:

Gaza Israel

Inicia sessió 0 Comentaris

El compromís necessari en educació

"Frenar la dreta, cosa de tots"